Els amos de més de 8.500 mascotes no han complert l'obligació de censar-les a Manresa

Si bé la xifra de mascotes censades ha crescut el 84% en quatre anys a la ciutat (vegeu edició del 9 de febrer), encara hi ha molts propietaris que no fan aquest tràmit. L'augment dels darrers anys, de fet, és degut sobretot que ha crescut el nombre de xips inscrits al Registre General d'Animals de Companyia (ANICOM), que depèn de la Generalitat i al qual els ajuntaments hi tenen accés de forma gratuïta, fet que permet que puguin censar les mascotes de forma automàtica. En canvi, han de pagar per accedir a l'Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC), que gestiona el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Menys d'un terç censats

Partint de les dades facilitades per tots dos registres sobre els animals que tenen registrats a Manresa i el nombre d'altes anuals, hem pogut determinar que a la ciutat hi ha centenars de gossos i gats identificats amb xip però no censats al municipi. Anem al detall: el 2018 constaven al registre de l'AIAC un total de 9.832 animals domèstics a Manresa (8.502 gossos i 1.260 gats); a l'ANICOM, 2.391 (1.949 gossos, 440 gats i 1 fura); i a l'ajuntament, 3.649 (2.904 gossos, 744 gats i 1 fura). És a dir: només el 29,8% dels animals domèstics que hi havia a Manresa xipats el 2018 (12.223 gossos, gats i fures) estaven també censats a l'ajuntament. És menys de la tercera part. La resta, més de 8.500, no es van censar.

Això vol dir que molts propietaris compleixen parcialment la normativa: identifiquen els seus animals amb un microxip -és el veterinari qui els el posa i el dona d'alta en un dels registres esmentats- però no els censen a l'ajuntament. Molts d'altres ni tan sols els posen microxip. Segons l'ordenança municipal, gossos, gats i fures han de ser identificats obligatòriament en el termini màxim de tres mesos des del seu naixement o de 30 dies des de la seva adquisició. Altres animals com ara conills, eriçons o lloros, per exemple, també poden dur xip, però els propietaris no hi estan obligats.

La identificació electrònica es fa a través de la implantació d'un microxip homologat que es col·loca al coll dels animals. Un cop identificat, i amb els mateixos terminis, l'animal s'ha de registrar al cens municipal d'animals de companyia. Aquest tràmit es pot fer de forma telemàtica i té un cost de 22,90 euros (en queden exempts els animals adoptats, els gossos d'assistència i els casos en què la problemàtica social ho determini, segons serveis socials). També s'han de comunicar en el termini de 30 dies els canvis de residència, la modificació de les dades que apareixen en el cens i la defunció de l'animal.

Diferència en les noves altes

Pel que fa a les noves altes d'animals de companyia, les xifres de què disposa l'Ajuntament també disten notablement de les que consten en els dos arxius de microxips. Mirem les xifres dels dos darrers anys: el 2017, es van donar d'alta a l'AIAC 618 animals (480 gossos, 132 gats i 3 fures); a l'ANICOM, es van comptabilitzar 428 nous xips (329 gossos i 99 gats, cap fura). Per tant, es va posar microxip a 1.046 animals, però nomes se'n van censar 466 (360 gossos i 106 gats). El 44,6%, doncs, no es va fer constar en el registre municipal.

El 2018, el percentatge de mascotes xipades però no censades és encara més alt que l'any anterior: el 56,3%. Amb més detall: a l'AIAC es van registrar 630 noves altes (461 gossos, 163 gats i 4 fures); a l'ANICOM, 601 altes (372 gossos i 229 gats i cap fura). El total d'altes va ser de 1.231, però al cens municipal només n'hi consten 693 (416 gossos i 277 gats).

Identificar els animals domèstics amb un microxip i censar-los a l'ajuntament és una obligació del propietari que facilita la recuperació en cas de pèrdua o robatori. Veterinaris i cossos policials tenen un dispositiu que llegeix el número de xip, al qual van associades les dades del propietari. L'any passat, segons dades de l'AIAC, es van poder recuperar més de 5.000 mascotes.