La processó del Divendres Sant de Manresa no s'acaba a la mitjanit a la Baixada del Seu, després de tres hores de recorregut i de l' Encuentro entre la Macarena, la Verge de la Bona Mort i el Sant Crist. O no estrictament. A aquesta hora, mentre la gent que s'ha quedat fins al final desfila cap a casa, els passos entren a la basílica, es tanquen les portes i, allà, es desfermen les emocions.

Aquest any, en què la celebració ha arribat als 20 anys d'ençà que es va recuperar, Regió7 va poder ser testimoni de l'emoció dels participants, de les felicitacions entre els uns i els altres, i de les abraçades, sobretot entre els portants de l'Esperança Macarena, els que carreguen més pes (1.700 quilos).

A 2/4 de 12 de la nit de divendres, tres hores després de l'inici, els Armats van ser els primers a fer cap a la Baixada de la Seu, punt de sortida i d'arribada. Gairebé mitja hora més tard, ho va fer la Macarena que, a mitja alçada de la baixada, va executar un gir de 180 graus i va quedar d'esquena a la Seu per escoltar de cara la darrera saeta cantada des de l'edifici de la Casa de los Jamones. Mentrestant, els Armats, que hi ha anys que no s'esperen, es van col·locar formant un passadís. Acabada la saeta, la Macarena va pujar fins a la meitat de la baixada per quedar al costat del pas de la Verge de la Bona Mort i esperar que els portants del Sant Crist arribessin fins a elles per fer l' Encuentro, que normalment només fa la Macarena.

«Fins l'any que ve»

Després, quedava el repte d'entrar el pas a la Seu superant el graó de la porta i ajustant al màxim l'operació, tenint en compte que pel perímetre pràcticament no hi queda espai; de fet, a l'hora de sortir, els portants van haver de baixar una mica el tron per no xocar més del compte amb el fanalet que hi ha a la porta. Un esforç titànic. No és estrany que quan surtin de sota el mantell de la Verge s'abracin amb familiars i amics. Amb tovalloles embolicades al cap, plens de suor i amb cares de cansament, però també amb satisfacció. Al final, a tall de comiat, se sentien frases com «Fins l'any que ve», contestades amb un «Si Déu vol» molt escaient.

Ahir, el president de la comissió organitzadora, Nacho Muñoz, es mostrava satisfet amb la 20a edició del seguici, malgrat reconèixer que hi ha alguns elements que cal pulir, sobretot en la part de la tornada, quan desfà el camí d'anada entre la plaça de Sant Domènec i la Baixada de la Seu. Va preferir no concretar quins passos s'havien despenjat més que els altres però va dir que, tot i que sovint se li retreu que va massa a poc a poc, aquesta vegada la Macarena va fer tot el necessari per seguir el ritme. Va voler agrair, alhora, a l'Ajuntament que tallés algunes branques d'arbres de la plaça de de Sant Domènec que van estar a punt de fer-los canviar un tram de l'itinerari habitual.

Enguany, la processó ha recollit diners per a Open Arms. Ahir, el rector de la Seu no va poder precisar la quantitat perquè les guardioles no es poden obrir. Es farà en públic en una data que encara s'ha de concretar. Fins aleshores, a la Seu n'hi ha per poder continuar les donacions.