El darrer ple municipal de l'Ajuntament de Manresa va aprovar l'expedient per retirar els honors concedits a Lluís Argemí de Martí (1873-1950) a partir d'un informe que la regidora de Cultura, Anna Crespo, va qualificar de «demolidor».

A l'expresident de la Diputació de Barcelona i exvicepresident de la Mancomunitat de Catalunya se l'esborra com a Fill Il·lustre de la ciutat, se'l treu de la galeria de Manresans Il·lustres i es canviarà el nom del carrer que se li havia concedit. Però, per què?

La instància, elaborada per l'advocat Lluís Matamala, l'historiador Jordi Sardans; el president del Centre d'Estudis del Bages, Francesc Comas; el president dels Amics de l'Art Romànic, Francesc Gasol; el president de la Fundació Independència i Progrés, Joan Badia; el president de l'Associació Cultural El Pou de la Gallina, Jaume Puig; i el president d'Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons, assegura que Lluís Argemí «gairebé sempre havia viscut a Barcelona», on va morir el 6 de gener del 1950, i el 20 de gener «ja se li concedí. Més ràpid, impossible».

En l'informe històric elaborat, al qual ha tingut accés aquest diari, s'afirma que el reglament que regia en aquell moment l'atorgament dels honors i distincions establia que «per obtenir tal distinció havien de passar uns anys», i no uns dies.

A més, en la sol·licitud presentada no es va aportar «cap currículum rellevant en benefici de la ciutat de Manresa que fou diputat provincial per Barcelona (polític carlista), senador per Lleida el 1918, i el 23 de desembre de 1943 fou escollit president de la Comissió Gestora de la Diputació de Barcelona, pel Govern de Franco. Que fou conseller de diferents entitats (cap de Manresa) i se li atorgaren diferents creus oficials franquistes».

Segons l'informe, a la sol·licitud «no es diu res ni esmenta que fes cap mèrit en favor de la ciutat de Manresa. Ni en fa cap ressenya de cap obra».

Els principals trets franquistes-falangistes que es coneixen d'ell venen donats per l'informe de la policia per ser nomenat president de la Comissió Gestora de la Diputació de Barcelona, pel Govern de Franco, que deia textualment que era «un dels pocs tradicionalistes a qui s'havia concedit la medalla de la 'vieja guardia' per ser un decidit partidari de la unificació i del cabdill».

Altres fets remarcables són que el 1944 va proposar a la Comissió Gestora Provincial que s'acordés per aclamació nomenar president honorari de la Diputació de Barcelona Franco amb motiu de celebrar-se el 5è aniversari de l'alliberament de la província per part del «Gloriós Exèrcit nacional». I així es va acordar.

També hi ha constància dels dos escrits que adreça a l'Ajuntament de Manresa el 12 de març del 1940 demanant l'exempció de pagament d'impostos per haver sofert danys de guerra a les seves fàbriques i fent referència que disposa de «carnet militant de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) número 346 de Barcelona».

Per tot plegat consideren que se li van concedir les més altes distincions de la ciutat «per la seva significació franquista i no per mèrits». Una situació que es contradiu amb els acords municipals aprovats per suprimir tot vestigi franquista de Manresa.