A proposta del Consell Municipal de la Gent Gran, el ple municipal del 18 d'abril del 2011 va aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Manresa al Programa de Ciutats amigables amb la gent gran de l'OMS i a formar part de la xarxa mundial per treballar conjuntament i aconseguir un entorn urbà integrador i accessible que fomenti l'envelliment actiu de la població. Va ser la 37a ciutat del món d'adherir-se a la xarxa, la 8a de l'Estat espanyol i la 3a de Catalunya. En segons quins aspectes, però, Manresa no sembla gaire amiga de la gent gran, sobretot quan es tracta de temes lligats amb la via pública: voreres estretes, aixecades i desfetes; escales, passos impracticables...

Les fotografies que acompanyen aquest text són un exemple d'espais que no presenten l'aspecte d'haver tingut en compte les persones grans. És el cas de la vorera del carrer de Circumval·lació, on, a banda de ser extremadament estreta, hi van col·locar un parquímetre i hi ha altres paranys, com fanals, que fan que qualsevol persona, en general, i amb dificultats de mobilitat, en particular, tingui veritables problemes per transitar-hi.

Abonats a les entrebancades

Al carrer de Martí i Pol hi ha uns panots aixecats abonats a causar entrebancades. Molt pitjor està un tram de vorera del parc de Josep Vidal, al costat d'on hi havia la Carpa del Riu. En aquest indret, a més a més, hi ha uns bancs de fusta que estan en molt mal estat.

Un altre hàndicap important per a les persones grans són els espais amb escales. És el cas de les que hi ha al passatge Valentí, per connectar el carrer de Sant Josep amb el de Barcelona, i les que omplen la plaça de la Reforma, si bé s'ha de dir que aquí hi ha un ascensor per poder pujar i baixar. Igualment, just aquest dissabte va fer un any que es va estrenar l'ascensor que l'Ajuntament va instal·lar al carrer de Santa Llúcia amb la plaça Major per salvar la incòmoda Baixada del Pòpul.

Al Remei de Baix el 7 de març passat va fer un any que funciona el que hi ha per connectar aquest vial amb el Remei de Dalt. Fins que no va entrar en funcionament, molts veïns grans utilitzaven l'ascensor del CAP Barri Antic per no haver de passar per les escales que lliguen els dos carrers o no haver d'anar a donar tota la volta per poder-ho fer a peu pla.

Una vorera impracticable

Clama al cel la vorera que hi ha des del pont de Sant Francesc anant cap al barri del Xup. Tal com mostra la fotografia, una persona amb bastó és complicat que pugui transitar per aquest punt, on el paviment està en molt mal estat i és molt estreta. A l'altra banda del pont, per anar en direcció cap a la Renfe, la situació encara era molt pitjor perquè no hi havia ni vorera. Aquesta situació insòlita es va resoldre amb una inversió de la Diputació de Barcelona que va permetre instal·lar una passarel·la per no haver de caminar al costat dels vehicles.

Totes les fotografies d'aquest article -inclosa la del cul-de-sac al capdamunt de l'Alcalde Armengou, on caldria trobar la manera de poder accedir al Puigberenguer des d'aquest punt- són de fa més d'un any. Les va fer Víctor Feliu, membre de la junta de govern de la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Manresa i de la Plataforma per unes Pensions Dignes, i les va presentar en una jornada a la FUB2 el gener de l'any passat per fer balanç del projecte Manresa, Ciutat Amiga de la Gent Gran amb el lema «Vine i digues la teva».

Just un any després, també a la FUB2, però en aquesta ocasió amb motiu de la celebració del ple del 14è Consell de Ciutat, el màxim òrgan de participació ciutadana, Feliu va intervenir en el torn de precs i preguntes per recordar a l'equip de govern que bona part de les imatges que incloïa el document que havia portat un any abans continuaven igual. La regidora de Presidència i Comunicació, Àuria Caus, li va retreure que oferís un retrat catastrofista de la ciutat, i Feliu li va voler aclarir que no era catastrofista sinó més aviat realista.