Manresa combatrà a partir d'ara la sobrepoblació de coloms amb més formació i sense captures. L'Ajuntament ha contractat una empresa, Biodiversitat (de Taradell), per gestionar la població d'aquesta espècie i d'altres ocells a la ciutat després que el mes de febrer passat es retiressin de forma definitiva els remolcs que s'utilitzaven a Manresa per fer captures de coloms des del 2009, tal com ja va explicar Regió7 (vegeu edició del 14 de febrer). Tots ells havien estat sabotejats a començament d'any i de nou un cop reparats, per col·lectius contraris a aquest mètode, que ha estat el focus de les crítiques de grups animalistes i col·legis d'advocats els darrers mesos.

Després d'un període de reflexió apressat per les pressions d'aquests grups contraris a capturar i sacrificar coloms, el consistori va optar per contractar una empresa «amb una mirada més àmplia, integral, que no se centri només en la població de coloms», apunta la regidora de Salut, Mercè Rosich, sinó que es preocupi també d'altres espècies d'aus que conviuen a Manresa com són el pardal, l'aligot, l'esparver, la tórtora turca... El febrer es va obrir un concurs restringit entre 3 empreses per un pressupost que havia de ser inferior a 15.000 euros, i l'escollida va ser Biodiversitat. El contracte és de març a desembre i té un pressupost d'uns 13.000 euros.

Sense captures massives

El seu responsable, el biòleg Jordi Baucells, explica en quina línia es treballarà a partir d'ara. L'objectiu és oferir atenció i formació a la ciutadania, així com als col·lectius implicats en la gestió dels coloms i altres espècies d'aus que hi ha a Manresa, per tal d'aconseguir una regulació equilibrada «i natural» de tres factors: llocs on mengen, llocs on crien i llocs on dormen. Per ara, la instal·lació de dos colomars ecològics que havia anunciat el consistori (vegeu Regió7 del 3 de generRegió7) quedarà aturada fins que els resultats de la diagnosi determinin si són necessaris.

D'una banda, s'oferirà formació a tots els treballadors públics, als representants de les associacions de veïns, al personal de les empreses subministradores de l'Ajuntament i també a les entitats relacionades amb el medi urbà. D'altra banda, es pactaran solucions estructurals amb propietaris de finques públiques i privades que han de permetre reduir els espais on crien i dormen els coloms. I molt important és també disminuir les fonts d'alimentació.

«No farem captures massives de coloms a Manresa sota cap concepte», diu Baucells. El que sí que es farà, detalla, són captures «puntuals», delimitades en el temps i el nombre d'animals, allà on hi hagi problemes puntuals. Posa com a exemple un habitatge desocupat, on hi ha una finestra trencada i els coloms hi fan nit, i a prop del qual hi ha una persona que els dona menjar. «Els coloms estan molt acostumats a dormir en aquell pis. Si aquella persona deixa d'alimentar-los, els coloms estaran desesperats buscant menjar i encara poden provocar més molèsties als veïns. Si tanquem el pis i no fem res més, tindrem tots els coloms dormint a les cartel·les dels edificis del voltant. Per tant, què hem de fer? Solucionar el problema. Si cal una captura puntual de 30 coloms, la fem», però la solució no acaba aquí, perquè també cal parlar amb el propietari del pis perquè arregli la finestra i amb l'alimentador perquè deixi de fer-ho, explica Baucells.

Fonts municipals asseguren que en cinc anys només s'han sancionat dues o tres persones per alimentar coloms a la via pública, perquè «tot i tenir-ne moltes d'identificades, costa enganxar-les in fraganti». Per al responsable de Biodiversitat, el problema dels alimentadors s'ha de tractar també des d'un punt de vista social. «És molt important parlar-hi. Els informarem que la ciutat té uns determinats desequilibris que cal solucionar amb la seva col·laboració. Han d'entendre, per exemple, que si algun dia es muden, els coloms seguiran allà i passaran gana perquè s'han acostumat que els donin menjar».

Des del març, treballadors de Biodiversitat estan estudiant la ciutat per detectar quins són els problemes i com es poden resoldre «de manera pràctica i concreta». Baucells detalla que no sempre és necessari eliminar exemplars, perquè els danys poden disminuir, diu, només fent que els animals es comportin de manera diferent. Biodiversitat aplica els seus programes de gestió en ciutats com Vic, Granollers, Calafell i Barcelona, on actua per regular la població de gavines.

I per què no esterilitzar?

Per a Baucells, no té cap sentit eliminar exemplars: «Si en un ecosistema sobren coloms i tu en vas traient, en van venint més i es van reproduint més ràpid per compensar-ho». El mateix passa amb el pinso anticonceptiu, diu Baucells. Tot i els bons resultats que té en molts municipis, com Cardona (pàg. 3), l'Ajuntament de Manresa ha rebutjat utilitzar-lo per «falta de garanties». I Baucells li dona la raó: «No es pot fer servir el pinso com a principal acció per al control de coloms. La reacció dels animals és accelerar la reproducció per a la supervivència de l'espècie. A més, s'ha demostrat que a llarg termini els coloms es tornen resistents al fàrmac». A Artés, precisament, aquesta podria ser la causa que el pinso esterilitzant no hagi funcionat (pàg. 3).