El candidat a l’alcaldia de Manresa per Esquerra, Marc Aloy, ha assegurat aquest diumenge a Manresa que “la ciutat ha de recuperar el pes polític que històricament havia tingut, com a capital de la Catalunya Central i com a una de les grans ciutats d’aquest país”.
Aloy ha fet aquestes declaracions en una trobada que ha reunit a Manresa una vintena llarga d’alcaldables d’Esquerra de grans ciutats, encapçalats pel cap de llista de Barcelona, Ernest Maragall, i en la qual s’ha aprovat el que s’ha batejat com a ‘Declaració de Manresa’, un document que reivindica la visió ‘país-ciutat’ com “la més potent eina de construcció de la República que tenim a l’abast”. En la matinal també hi ha estat present la número 2 de la llista de Manresa, Cristina Cruz.
Marc Aloy ha donat valor a una trobada que “teixeix complicitats” i que reforça la voluntat de “cooperació” dels candidats republicans perquè, com ha dit, “Catalunya és, en definitiva, una xarxa de ciutats mitjanes i grans, que articulen el país i que han de treballar plegades establint sinergies”.
En la mateixa línia, Ernest Maragall ha defensat que “s’ha acabat el tòpic de la contradicció municipis-territori, Barcelona-Catalunya, i Esquerra Republicana és l’instrument per enterrar-ho”. I hi ha afegit: “Esquerra ha estat associada al concepte de país republicà des de sempre, però ara estem en condicions de demostrar què vol dir multiplicar país amb les 806 llistes que hi haurà a les urnes de les eleccions municipals i europees”.
En aquest sentit, Maragall ha recordat la importància de representar el “caràcter propi de cada poble”, per això ha refermat la seva intenció de “cooperar, compartir i decidir conjuntament amb els municipis i el govern de Catalunya la visió de com s’ha de governar el país per afrontar el canvi climàtic, els reptes en infraestructures o un nou model productiu per parlar d’igualtat, cohesió social i protecció dels drets de la ciutadania”.
Declaració de Manresa
Aquest és el text de la Declaració de Manresa:
"El concepte Catalunya-ciutat neix en les primeres dècades del segle XX per afrontar els reptes que teníem com a nació.
Avui, que ens trobem immersos en un canvi de paradigma a molts nivells i que assistim a una modificació vertiginosa de les nostres condicions de vida, les ciutats emergeixen amb força com espais d’oportunitats i transformació.
Reivindiquem la visió Catalunya - Ciutat, que també podríem anomenar “L’Aliança Ciutat-Territori”, com la més potent eina de construcció de la República que tenim a l’abast.
Una Catalunya - Ciutat que s'expressa a través d'un nou municipalisme per donar resposta des de la proximitat, però també des de la governança compartida, als reptes actuals: la transició energètica i el xoc climàtic, la mobilitat i el turisme sostenible, l’habitatge assequible, el transport i les vies de comunicació, l'equilibri territorial i la cura de la natura, el sector primari i la indústria agro-alimentària i la reindustrialització, l'equitat i el feminisme, la promoció de la salut, l'accés a la cultura, la qualitat de l'educació i la defensa de la llengua, l'aprofundiment de la nostra democràcia i la recuperació de la memòria històrica.
Els nodes d’aquesta xarxa territorial són les ciutats del país que hauran de fer fluir i compartir el coneixement, la innovació i la sostenibilitat, en un marc de prosperitat multiplicada per el canvi d’escala que ha suposar l’Aliança Ciutat-Territori.
Amb un compromís conjunt entorn als drets i responsabilitats que ens han de permetre portar a cada racó del país, la cohesió social que perseguim.
Els límits tradicionals del concepte de ciutat han quedat superats i caminem cap un país que ha de preservar la seva doble dimensió urbana i rural, però amb l’ambició que el conjunt de la ciutadania de Catalunya tingui accés a la mateixa qualitat de serveis, a la mateixa possibilitat d’emancipació personal i de lliure opció de vida.
Cada poble, cada vila, cada ciutat ha de ser república per ella mateixa, juntes han de conformar i compartir la gran República Catalana.
Una República que ha de relligar passat i horitzó i ha de tenir com a clau de volta l'interès general per sobre del particular, l’equitat com a auto-exigència, la dignitat personal com a condició necessària.
Una República que incorpori la democràcia deliberativa com a mètode assumit en l'acció pública.
Una República que impulsi la construcció d'aliances entre les institucions i la societat civil, entre les administracions públiques i el conjunt d'actors -econòmics, socials, culturals- que la pròpia ciutadania catalana ha sabut posar en peu al llarg de dècades d’iniciativa col·lectiva i de compromís individual.
Barcelona com a capital de la República es posarà al servei del conjunt del país per ajudar a teixir la xarxa de ciutats i territoris i per impulsar un país més just, més equilibrat i amb futur consolidat.
Un país lliure i complet, cohesionat i reconciliat amb ell mateix, referència i actor de primera fila en el camí de recuperació de la Unió Europea, l’espai comú que tant necessitem com a marc de llibertats i garantia de drets col·lectius."
