40 anys dels primers ajuntaments: records del gran pacte municipal de Manresa

El 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals després del franquisme, que en el cas de Manresa va guanyar el PSC, que va obtenir 8 regidors. Joan Cornet va assumir l'alcaldia, fins llavors en mans de Ramon RoquetaConvergència i Unió en va aconseguir 7; el PSUC, 5; l'Agrupació d'Electors Independents, 1; i el PSAN, 1 més. Les forces progressistes, renovadores i marcadament demòcrates, PSC, CiU, PSUC i PSAN, van formar un govern d'unitat que es va conèixer com a Pacte de Progrés. Va durar un any i mig. La resta del mandat el van acabar PSC i CiU. Per això Ramon Majó (PSUC) recorda que de «l'eufòria i la gran quantitat de feina inicial que es va fer es va passar a un període de desencant o desencís».

Els protagonistes

Regió7 ha parlat amb els protagonistes de fa 40 anys: Jordi Marsal (PSC), Pere Oms (CiU), Ignasi Perramon (PSAN) i Ramon Majó (PSUC). Tots quatre han hagut de fer memòria. Coincideixen que van haver de fer front a moltes demandes i necessitats de la ciutat i la ciutadania amb uns pressupostos molt baixos, poca infraestructura municipal, amb els barris perifèrics aïllats de la ciutat i en alguns casos un cert desconeixement del funcionament d'una administració. També, que la transició amb l'anterior alcalde, Ramon Roqueta, va ser modèlica.

Marsal, per exemple, rememora que van entrar a l'Ajuntament «amb molta il·lusió» però també amb «un cert respecte», ja que no tenien experiència política de gestió. «Ens enfrontàvem a un repte que cap altre polític municipal no s'ha trobat mai. Per als que van venir després o per als que vam repetir ja no era un baptisme, una cosa nova. Va ser una experiència molt satisfactòria. Això no vol dir que fos fàcil». Continua dient que «no vam haver de fer un nou ajuntament des de zero, però sí que requeria molts esforços i hi havia pocs recursos, i per força hi vam haver de posar molta imaginació».

Per a Pere Oms, els qui van formar govern «érem els que sempre vam participar en la lluita en la defensa del país, i era la primera vegada que governàvem. Això era seriós». Recorda que hi havia partits, com el PSUC, «amb quadres molt ben preparats. Altres havíem lluitat no des d'un partit sinó en moviments com l'escoltisme o en el món cultural». Oms compara la política d'aleshores amb l'actual. Diu que la de fa 40 anys era una política «més persona».

Ramon Majó va ser cap de llista pel PSUC. «Quan entres a una institució nova vas despistat. No sabíem com funcionava des del punt de vista burocràtic. Van ser uns primers mesos de situar-se i fer el que consideràvem més important, com el Pla General Urbanístic». De la crisi que va deixar el PSUC i el PSAN fora del govern indica que «ja sabíem que Manresa era una ciutat conservadora, i els comunistes incomodàvem». A partir d'aleshores «poca cosa més, perquè vam passar a l'oposició». Majó recorda especialment l'anterior alcalde, Ramon Roqueta. «Va ser una persona que va saber estar al lloc que li tocava en aquells moments i va facilitar una transició d'un ajuntament feixista a un de democràtic». Comenta que els últims mesos abans de les eleccions Roqueta «ja comptava amb nosaltres».El pla general

Per a Perramon, primer candidat pel PSAN, el pla general va ser una de les grans fites del primer Ajuntament democràtic. «Va permetre fer reserves d'espais verds, equipaments i evitar operacions urbanístiques que haguessin suposat un desastre». De manera ja més personal «tinc el record de la nit electoral, de l'emoció i de quan ens vam trobar amb els socialistes i amb Ramon Majó a la plaça Major i les abraçades que ens vam fer perquè hi havia una majoria d'esquerres». «En molts àmbits tot estava per fer», rememora. «Vam entrar amb un impuls tan gran que vam fer una llista de tot el que volíem. Algunes coses es van fer, i d'altres van tardar 20 anys. Era un programa molt ambiciós i hi havia moltes necessitats», assegura. Resumeix que va ser una època molt interessant. «Manresa va canviar de fesomia en moltes coses».