Les associacions de veïns de Manresa tenen un tret diferencial. A la majoria hi ha una secció d'enterraments. Els veïns que en formen part -uns 15.000 en total- paguen una entrada, a partir d'una edat, i fan una aportació cada vegada que hi ha una defunció al barri, de manera que entre tots ho paguen tot. Amb el pas del temps, però, els canvis socials les han obligat a renovar-se. La gent s'hi apunta més tard i més gran, no hi entra gent jove i la ciutat té una població especiament envellida que fa preveure un increment dels enterraments quan els arribi l'hora, cosa que passarà tard o d'hora perquè, si hi ha alguna cosa segura en aquesta la vida, és que ens morirem.

Antoni Pérez, responsable de la secció d'enterraments de l'Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor, fa notar que, «actualment, vivim al dia i no pensem en la mort i que ens pot arribar en qualsevol moment». A ell, continua, ja el van apuntar a una asseguradora acabat de néixer. Sigui pel que sigui, les associacions de veïns de Manresa fa uns anys que estan posant al dia les seves seccions d'enterrament per mantenir el servei. N'hi ha que fins i tot van estudiar integrar-se a la mutualitat veïnal Sinera. Per part seva, la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa té previst organitzar a final d'any una jornada per parlar-ne.Una garantia per no pagar gaire

Regió7 va reunir Marina Hosta, presidenta de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família; Ramon Caballol, president de l'ens veïnal de Saldes-Plaça Catalunya, i Antoni Erro, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, per tractar el tema. També ha recollit el parer de Pérez, la persona de l'Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor que més coneix la secció d'enterraments. En el seu cas, explica que «hi vam limitar l'entrada a les persones més grans d'una certa edat». El motiu és que es van adonar que «no augmentaven» els associats i era una manera que no esperessin a apuntar-s'hi a darrera hora.

De 52 a 72 anys se'ls feia pagar una quantitat inicial per posar-se al dia dels cobraments respecte als altres abonats. «Vam tenir un petit èxit», però no suficient i es va fer un «doble escalat. De 52 a 62 anys han de pagar 300 euros i de 63 a 72 anys, els 300 i 30 euros més per any». Per exemple, una persona de 70 anys que s'hi vol apuntar ha de pagar 300 euros més 210. A partir de 72 anys ja no s'hi poden apuntar. Malgrat tot, creu que les seccions sobreviuran. «Som un garant que no ens claven una factura bestial». Tenen 1.700 socis.

La secció més antiga va néixer a Sant Pau l'any 1978 i, la més nova, a Cal Gravat, el 1998. Alguns barris s'han acollit a les seccions d'associacions més grans. Viladordis a la Sagrada Família; Miralpeix a la Plaça Catalunya, i Comtals al Barri Antic.

El toc d'alerta, a les Escodines

Erro explica que cada entitat ha treballat de manera molt autònoma i, per tant, és un món. Fa tres anys, quan era president de Cal Gravat, «es va crear una comissió per estudiar com estava el tema i, tot i que no s'ha fet el retorn oficial, sabem que hi ha algunes conclusions». El motiu de crear aquesta comissió, explica Caballol, neix a les Escodines. «Ells tenen una població bastant envellida i van començar a veure que no hi havia l'entrada de gent jove. Vam voler estudiar la manera i ens vam posar d'acord Vic-Remei, Carretera de Santpedor, Escodines i Plaça Catalunya per mirar-ho». Entre les possibles alternatives que van estudiar hi havia entrar a la mutualitat veïnal Sinera, però, «segons la piràmide d'edat que tenies, per entrar-hi havies de fer una inversió bestial», i ho van desestimar.

Als aspectes esmentats a l'inici que han portat les seccions a renovar-se, Hosta n'hi afegeix un altre. Recorda que, quan es van posar en marxa les seccions d'enterrament, que normalment ho van fer a posteriori de les associacions de veïns, amb excepcions comptades, «s'hi havia d'apuntar tota la família. Era obligat. Ara ja és una altra història perquè ha canviat tot. Llavors hi havia dues o tres canalles per família». Caballol hi afegeix l'aspecte generacional. «La primera generació s'hi apunta i hi apunta els seus fills, però aquests fills, quan són grans, se'n despreocupen». Esmenta, també, la competència afegida dels bancs en aquest tema, que abans no hi havia. A més a més, no hi ha una quantitat fixa de defuncions que permeti fer previsions. Al barri de la Sagrada Família, per exemple, el 2017 la secció d'enterraments en va gestionar 38, i l'any passat en van ser 50.

Desestimat el tema de Sinera, comenta Caballol, el que es fa és reaccionar. «Tens unes carències a certa edat, tens uns pagaments a certa edat i això s'ha d'anar variant. Vam començar el 2013 i ara tornarem a variar coses. Si abans comptaves que un enterrament costava 1.200 euros, actualment se'n va cap als 2.600 euros, aproximadament». L'objectiu, recalca, a banda de no crear greuges comparatius entre els veïns, passa per «fer un fons que, en el futur, pugui cobrir trenta enterraments». També aposta per professionalitzar més la gestió del servei. Igual que ells, les Escodines també té la intenció de fer un fons.

La funció de les carències

Actualment, al barri de Saldes-Plaça Catalunya, fins als 66 anys no hi ha cap recàrrec. Sí que hi ha sis mesos de carència, que van pujant. 12 mesos als 67 anys; 18 als 68...

Hosta fa notar que ells, de moment, no han apujat el preu. «Fem pagar un euro per defunció». Ho faran, però, aviat. El juny pujarà a 1,30. A més a més, a partir dels 55 anys, cal aportar una quantitat compensatòria per apuntar-s'hi. 555 euros les persones de 55 anys; 780 les de 58; 1.155 les de 63; 1.605 les de 69, i 3.300 les de 70 a 75 (sense carència), per posar alguns exemples.

Què és la carència? El període de temps en què la persona que s'ha apuntat a la secció no es pot beneficiar del pagament de l'enterrament. La presidenta de la Sagrada Família, que té 2.318 associats a la secció, diu que no és una condició que es posi gratuïtament sinó perquè «hi ha molta picaresca. Et ve una persona malalta i...». En aquest barri inclouen la incineració en el servei, cosa que també han anat incorporant altres seccions d'enterrament. Hi ha una regla comuna: per estar a la secció cal ser soci de l'associació de veïns.

El mateix esperit

El president de la federació de barris insisteix que, funcioni com funcioni cada barri, «l'esperit és el mateix, i és que quan es mor una persona, l'enterrament val 2.600 euros, ho divideixes pels veïns que tens i tots pagaran el mateix. Això és el que es manté». Tenint en compte que és una competència directa a les asseguradores, tot i que aquestes no els busquin les pessigolles, admet que «sí que ens truquen per saber què fem. A Cal Gravat ens va venir el Montepio per saber què fèiem i com ho fèiem. No tant per auditar sinó per saber què és». I posa el cas d'una assegurança de La Caixa «que tenim notícia que ja ens ha pres alguns veïns. Agafa la persona i li diu que li guarda 5.000 euros i que li pagarà l'enterrament».

Monogràfic el 23 de novembre

El monogràfic que farà la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa el dissabte 23 de novembre sobre les seccions d'enterrament vol servir per «marcar, com a federació, a través d'una consulta legal, quin és el terreny de joc on podem jugar mantenint aquesta singularitat; què podem fer i què no podem fer». Un segon aspecte que es tractarà serà «mirar de facilitar un programa informàtic per gestionar els socis, les altes i les baixes. Senzillesa». Aquest no és un tema anecdòtic perquè moltes associacions es troben que perden la pista d'alguns socis quan es mor el principal.

Erro remarca que «es tracta de fer atractiu aquest producte per incentivar els veïns perquè, no només és singular, sinó que estem aconseguint una cosa que és dificilíssima, que és que som capaços de competir per preu amb qualsevol empresa perquè la funerària ens cobra 2.600 euros quan a fora en cobra 4.500. Ens ha donat un avantatge competitiu únic. No només tenim el producte més econòmic del mercat sinó que no l'encarim perquè el fan voluntaris, i tenim una oficina a cada barri». Caballol remarca que «si podem captar nous socis i professionalitzar-lo una mica, encara és vigent». Hosta també defensa que és una sistema totalment vigent. Només cal fer números, diu.