Si hi ha una persona a Manresa que conegui el món funerari és Jaume Fontanet, gerent de la Funerària Fontanova. El seu besavi va iniciar el negoci fa més de cent anys. Ell és la quarta generació que el porta.
Algunes seccions d'enterrament estan introduint canvis en les condicions per ser-ne soci per evitar mals majors. Per exemple, posant un topall a l'edat per entrar-hi.
Sí, és que abans eren molt temeraris perquè agafaven tothom. Nosaltres els vam dir que era molt arriscat perquè la gent és espavilada i s'hi apunta quan li convé... No són companyies d'assegurances, que tenen molta experiència. Ho fa gent de la junta que són jubilats.
Els darrers anys han reaccionat.
Sí, de mica en mica han anat incorporant algunes normes, com alguns terminis de carència per poder-hi entrar. També és cert que els darrers anys hi ha hagut una novetat, que és que SegurCaixa, de CaixaBank, i altres bancs han entrat a fer assegurances. És clar, aquesta gent té informació de les llibretes de tots els jubilats. Tenen el llistat del client, no els han de buscar, i els venen el producte. Nosaltres, arran d'això, també hem tret un producte, que es diu Mi Voluntad, que no competeix amb les associacions de veïns ni amb les companyies perquè consisteix a pagar l'enterrament a l'avançada i deixar-ho tot estipulat. Ens hem vist obligats a treure'l.
El responsable d'una secció deia que el fet que es visqui tant al dia fa que sigui un tema en què molta gent no hi pensi.
Pot ser que hi hagi associacions de veïns que ho pensin i s'adonin que hi ha gent que ha viscut uns anys de crisi i que ha suprimit coses, però no és la meva percepció perquè nosaltres tenim estadístiques. Això de les associacions de veïns va tenir una ratxa però, després, arribes a un punt d'estancament. I hi ha temporades que fins i tot sembla que vagi avall, però són moviments del mercat, que no evoluciona mai en una línia recta. Hi ha vegades que les coses s'han de mirar, no amb un o dos anys de perspectiva sinó amb deu o vint, i la perspectiva, aquí, és que no baixa. No poden esperar l'empenta d'anys enrere. Abans tothom hi estava disposat i ara hi ha gent que diu: encara soc jove, ja m'ho pensaré d'aquí a deu o vint anys.
Com han conviscut les funeràries amb aquestes seccions?
Al principi, semblava una cosa una mica arriscada. Nosaltres tota la vida havíem tractat amb les companyies d'assegurances, que estan controlades per l'Estat, funcionen a tot Espanya i tenen una regulació molt estricta. Han de tenir unes garanties, uns dipòsits, uns avals... Abans que una companyia d'aquestes se'n vagi a l'aigua, ho veus a venir. En canvi, les associacions de veïns estaven fundades per jubilats i persones que hi anaven a estones. Pensaves, potser dura deu anys o vint o potser un dia desapareix. La funerària no té cap garantia que li pagaran. Doncs bé, a la pràctica ha anat marxant bé, amb alguns problemes en algunes associacions al llarg del temps que s'han anat trampejant.
Creu que la seva filosofia i utilitat encara és vigent?
Sí. En general, la gent està contenta de com han evolucionat. És clar, tot depèn molt de les circumstàncies en què ens movem. En una època de bonança econòmica i que tot va cap amunt, no té gaire importància tenir cobertures perquè si no paga l'un paga l'altre, però en èpoques de crisi, sí que hi ha vegades que és una solució.
Els veu futur?
Si he de ser sincer, han evolucionat més bé del que em pensava. Pensava que potser no tindrien continuïtat perquè costa trobar qui ho porti quan falta la persona que ho feia. Alguna persona més jove que ho faci a temps parcial perquè, si no, és difícil funcionar i, a més a més, amb els anys, s'han anat incorporant algunes petites obligacions fiscals, un NIF. Si ho fas d'estar per casa i et demanen que presentis alguna cosa o que justifiquis un NIF, la cosa ja es posa més seriosa i, si no ho professionalitzes una mica, no té futur.
Les seccions d'enterrament són un tema local bastant inèdit, oi?
Sí. N'hi ha alguna a Catalunya, però són molt grans i no es limiten a un barri, ni tan sols a una sola ciutat. Tot i que també n'hi ha algun cas. Vull dir que no és un tema únic i exclusiu de la zona del Bages, però el volum d'aquí és desproporcionadament gran, si ho compares amb la resta de Catalunya. És una particularitat bastant local. Sobretot, Manresa, però també en algunes poblacions a prop de Manresa.
