La mortaldat de cries de cotorra denunciada per la protectora d'animals Quissos, en una esporga d'arbres de la Font dels Capellans (vegeu Regió7 de diumengeRegió7), ha posat sobre la taula la proliferació d'aquestes aus a Manresa. L'Ajuntament s'ha compromès a investigar les circumstàncies en les quals es va produir i ha obert un expedient informatiu per aclarir-ho.

La presència de cotorres a Manresa és un dels aspectes analitzats pel Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima, que les problemàtiques de gestió de zones verdes a Manresa relacionades amb el canvi climàtic que destaca són, precisament, la presència de cotorres i, també, de processionària.

El pla explica que els jardins, les places i els carrers de Manresa, com bona part de les grans ciutats catalanes, s'han convertit en l'hàbitat de poblacions cada dia més nombroses de cotorres i lloros. Alliberades o escapades del captiveri, el clima suau, l'abundància d'aliments i l'absència de depredadors n'ha permès un creixement notable.

L'augment de les temperatures associades al canvi climàtic i la previsió que segueixin augmentant condiciona que aquestes espècies al·lòctones s'estableixin en un hàbitat que, tot i no ser el seu, els és propici, «desplacin les espècies autòctones i ocasionin clares pèrdues de biodiversitat», afirma.

Segons el pla, «en la gestió de zones verdes és important controlar aquestes poblacions perquè ocasionen problemes de sorolls, concentracions importants d'excrements i sobretot danys a arbres i arbustos associats a la construcció de grans nius que causen danys importants a les espècies vegetals».

El que ara investiga l'Ajuntament i que intranquil·litza els defensors dels animals és si el control de les aus es fa adequadament.

Erugues urticants

Pel que fa a la processionària del pi o arna del pi (Thaumetopoea pityocampa), no és un problema que pateixin masses boscoses llunyanes sinó que la plaga té afectacions locals. L'insecte és present a zones verdes amb pins dels rodals urbans i, fins i tot, de l'interior de la ciutat. Segons afirma el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible, ha estat «un problema» els darrers anys, ja que «té conseqüències sobre la gestió de la salut pública de la població».

Un dels principals factors que limiten la seva distribució són les baixes temperatures, que fan que només pugui sobreviure en zones on l'hivern no és rigorós (temperatures mínimes superiors a uns -15°C). A causa del canvi climàtic, aquestes temperatures mínimes han anat pujant, i la distribució d'aquesta espècie s'està expandint. Hiverns i tardors poc rigorosos, «especialment rellevant l'hivern càlid a Manresa de l'any 2015-2016», assegura el pla, han facilitat la proliferació de la plaga, «que amenaça de fer-se habitual en els anys vinents a causa del canvi climàtic». La processionària afecta totes les espècies de pi que trobem a les zones verdes de Manresa», afirma.

Alerta que els arbres poden tenir afectacions greus en branques i al tronc i la problemàtica més preocupant són les reaccions al·lèrgiques i urticàries que poden tenir les persones «tant per contacte directe com per l'aire». El document recomana que en el cas dels pins situats en zones urbanes es facin tractaments intensius, ja que les probabilitats de contacte humà (i per tant, d'al·lèrgies i urticàries) són més elevades.