Que el salari mínim interprofessional hagi augmentat de 735 a 900 euros mensuals hauria de ser una bona notícia per a tots els sectors. Però hi ha un col·lectiu que es podria veure molt perjudicat per aquest increment del salari respecte a l'any 2018, i és el de les persones amb discapacitat intel·lectual. Ampans, entitat bagenca que és referència en aquest àmbit, reclama més ajuts econòmics per fer front al que suposa «un augment sobtat del 22%». Fonts de l'associació denuncien que si no creix també l'import de subvencions públiques provinents de l'Estat i de la Generalitat, es podrien arribar a perdre a Catalunya 1.500 llocs de treball que ara ocupen persones amb discapacitat.

És per això que responsables i treballadors d'Ampans participaran en una nova concentració que es farà dimarts que ve a Barcelona. Ja es van sumar a la manifestació de l'11 d'abril passat convocada per l'Associació Empresarial d'Economia Social Dincat per reclamar més finançament i un nou model inclusiu que garanteixi la supervivència dels Centres Especials de Treball (CET) que hi ha a Catalunya, els quals donen feina actualment a prop de 10.000 persones amb discapacitat. La seva viabilitat econòmica es podria veure en perill, denuncien, si l'administració no subvenciona més del 50% del salari d'aquests treballadors, que és la part establerta per llei des del 1986 que es finança amb diners públics.

Segons el departament d'Economia Social i el Tercer Sector, l'any passat els CET van rebre 85 milions d'euros de finançament públic per pagar la meitat del salari dels treballadors discapacitats. D'aquests, 50 milions provenen de l'Estat i 35 de la Generalitat. Segons Josep Vidal, director del departament, Catalunya és la regió amb més treballadors discapacitats, uns 16.000. Per fer front enguany al 50% del seu salari, comptant que sigui el mínim interprofessional, caldrien, doncs, uns 100 milions d'euros, 15 més dels que es van rebre l'any passat.

Eina «pervertida»

Toni Espinal, director d'Ampans, lamenta però que, tot i l'augment del 22% del salari mínim, no ha crescut la partida pressupostària destinada a cobrir la meitat dels sous dels CET «a causa de la situació política, que ha fet prorrogar els pressupostos del 2018». Això, concreta, posa «en la línia de flotació entitats no lucratives com la nostra, que prioritzem la persona per davant dels beneficis econòmics, a diferència del que passa en altres centres de treball que depenen d'entitats amb ànim de lucre. Si un dels nostres treballadors es queda sense feina li seguirem donant servei, cosa que no fan les entitats mercantils».

Per a Espinal, hi ha empreses que s'aprofiten de les subvencions per contractar treballadors amb discapacitat, «les quals no diferencien entre una persona amb una discapacitat física lleu, per exemple, i una amb discapacitat intel·lectual, com totes les que treballen al CET d'Ampans». Creu que «s'ha pervertit l'eina dels CET», els quals caldria minimitzar, diu, per a persones amb discapacitats físiques lleus que podrien treballar en empreses ordinàries si tinguessin oportunitats.

A més a més, l'Estat reparteix els diners entre les comunitats autonòmiques segons la xifra de persones amb discapacitat i sense tenir en compte el tipus i el grau de discapacitat, segons les entitats del sector, que posen de manifest que això genera un dèficit de finançament especialment a Catalunya, «la regió amb més persones discapacitades i la que proporcionalment rep menys subvencions».

Protegir els llocs de treball

Espinal vol deixar clar que l'augment del salari mínim interprofessional «és una bona notícia i estem contents, però ha estat sobtat i ja veníem d'anys de pujades, fet que ha complicat la viabilitat dels CET». La demanda de les entitats del sector és que l'administració faci un pla de xoc amb mesures compensatòries i ajudes addicionals que permetin resoldre aquesta situació sense que es perdin llocs de treball. En molts altres sectors, quan hi ha hagut circumstàncies conjunturals, els governs han implantat mesures de xoc i han posat més diners», afirma el responsable d'Ampans.

Cada cop menys competitius

Amb l'increment del salari mínim a 900 euros -aprovat el desembre passat pel govern de Pedro Sánchez amb el suport de Podemos- les entitats com Ampans estan preocupades per la competitivitat dels seus treballadors, ja que solen treballar menys hores i la productivitat també és inferior. Això fa que moltes empreses hagin deixat de contractar persones amb discapacitat. «Cada cop som més propers en costos als nostres competidors i és més difícil que ens puguem fer un lloc al mercat si no rebem ajudes», destaca Espinal, que també fa notar que les necessitats «dels nostres treballadors tenen un cost superior».

De moment, l'entitat bagenca, que dona feina a més de 200 persones amb discapacitat intel·lectual al CET que té al polígon Els Dolors de Manresa -nau que acull els serveis a la indústria i al medi ambient-, no ha fet fora cap treballador, però sí que s'ha vist forçada a prendre mesures per augmentar la productivitat, com ara acordar amb els empleats un augment de mitja hora diària de la seva jornada laboral. També ha trucat a la porta d'ajuntaments i altres polítics, com ara la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps, amb la voluntat de fer pinya a l'hora de pressionar la Generalitat i l'Estat perquè augmentin els ajuts econòmics al sector de la discapacitat.