Tres treballadors del Centre Especial de Treball (CET) d'Ampans, Laura Estrada, Rosa Carné i Raül Alabern, s'han reunit aquesta setmana amb Regió7 acompanyats del director de l'entitat, Toni Espinal, la psicòloga Marta Milian i el pare d'una de les treballadores per compartir com estan vivint aquests mesos de protestes arran de la situació de crisi que, asseguren els experts, viu el sector de la discapacitat.

Ens expliquen que han arribat a un acord amb els directius de l'entitat per treballar cada dia mitja hora més. Ho fan com a mesura per augmentar la productivitat i per evitar perdre la feina si la situació no millora. Per ara, Ampans no ha hagut d'acomiadar ningú. «És una manera de conscienciar-los que formen part d'un tot i que s'han d'esforçar perquè hi ha uns riscos», explica Milian, que ofereix suport psicològic a les persones que treballen al CET d'Ampans. Per evitar que es trasbalsin gaire, «els hem donat missatges de tranquil·litat i serenitat però també de preocupació, perquè intentin fer bé la seva feina i estiguin atents».

Sentir-se realitzat

El factor laboral és molt important per a persones amb discapacitat intel·lectual, ja que mantenir una rutina professional els ajuda a sentir-se «realitzats», explica Carné, que fa 15 anys que forma part de la plantilla del CET. En té 33. Ara és a la recepció de la nau de serveis a la indústria, a Manresa. Diu que la preocupa perdre la feina perquè també «trobaria molt a faltar els companys, som una família».

Estrada, de 31 anys i treballadora del Garden, va començar a la brigada de jardineria però va haver de deixar-ho per un problema físic. Opina que «ara que són temps difícils, hem d'anar tots a l'una», i expressa la necessitat que té d'interactuar amb la gent, de la qual es va adonar sobretot uns mesos que va estar de baixa. L'acompanya el seu pare, Jordi Estrada, que també s'ha mobilitzat per reclamar millores al sector: «Ara que venen eleccions caldria veure quines propostes tenen els partits per a persones discapacitades». Insisteix en la necessitat que l'Estat reparteixi els diners segons la demanda de cada comunitat autònoma i no «passant-nos a tots pel mateix raser».

Alabern té 46 anys i ja en fa molts que fa de conserge a Skis Rossignol. Ara és treballador del CET i, per tant, la nòmina li paga Ampans, però també ha estat quatre anys a l'empresa ordinària, a Friman, i diu que això demostra que «podem estar qualificats per treballar i fer la feina ben feta». Alabern creu que part de la societat i els governs no estan prou conscienciats.