El saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa es va omplir ahir de llàgrimes. I no era per un nou increment de l’IBI sinó pel comiat, al final de la darrera sessió plenària executiva d’aquest mandat, de dotze regidors que no opten a ser reelegits per al període 2019-2023 o que deixen definitivament la primera línia de la política municipal.

Fa 4 anys ho van fer 8 regidors (Josep Lluís Irujo (PSC), Adam Majó (CUP), Ramon Bacardit (CiU), Sílvia Gratacós (CiU), Sònia Díaz (PSC), Joan Vinyes (ERC), Xavier Javaloyes (PP) i Maria Jesús Pérez (PSC).

En aquest aocasió han estat 12: Miquel Davins (regidor no adscrit), Ton Sierra (DM), Jordi Masdeu (CUP), Mireia Estefanell (ERC), Àngels Santolària (ERC), Jaume Torras (ERC), Jaume Arnau (CDC), Àuria Caus (CDC), Neus Comellas (CDC), Mercè Rosich (CDC), Jordi Serracanta (CDC) i Josep Maria Sala (CDC).

I les seves intervencions van anar més enllà del debat polític públic convencional per situar-se darrera del teló dels pensaments privats, un cop van sortir de l’armari administratiu.

Sobretot el record de la família va ser el que va fer superar els dics de contenció emocional. Les hores robades per tenir cura dels pares, de la família i dels fills, que sobretot quan són petits no entenen què és allò tan important que ha de fer la mare o el pare per no poder estar amb ells que, òbviament, són molt i molt més importants.

Però les llàgrimes van ser també d'agraïment als que els havien donat l'oportunitat de viure una experiència inoblidable, als tècnics que s'havien convertit en amics, als companys regidors que eren els únics que entenien pel que estaven passant.

Tots van trencar una llança per la política en majúscules, que no és la que es fa amb més pressupost o davant de més càmeres sinó la que no perd de vista les necessitats de les persones a l'hora de ser executada. També van convidar a la reflexió davant l'onada de descrèdit de la política i dels polítics.

Alguns tenien ganes de parlar i altres ho van fer com un darrer acte de servei que els demanava l'alcalde Valentí Junyent, partidari de tancar bé les carpetes i de que un acte com aquell servís per prestigiar una feina tan noble.