L'Ajuntament ha desactivat quatre contenciosos judicials, tots ells de la mateixa propietat, per haver arribat a pactes que permetran obtenir 2.150 m² de zones verdes i recorreguts de vianants i 2.281 m² per a habitatge de protecció oficial.

L'aprovació dels convenis que regulen l'acord es va fer en el ple municipal de dijous amb l'abstenció de la CUP i el PSC.

El regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, va explicar que amb els acords s'aconsegueixen 32 habitatges protegits «que amb el planejament del 1997 no teníem i que en cas d'una sentència desfavorable hauríem perdut».

Tant el regidor socialista Joaquim Garcia com la regidora de la CUP Gemma Tomàs van avisar que als convenis no tot eren guanys públics perquè es perdien 1.400 m2 de sostre amb els quals es podrien fer 16 habitatges públics i s'atorgava una major edificabilitat privada de més de 2.700 m2.

Garcia va expressar preocupació pel fet que a l'àmbit pròxim a la plaça de la Creu «hi ha una part de l'illa que en aquest moment és planta baixa i podrà ser planta baixa més un pis. Pensem que caldria exposar aquesta situació als veïns d'aquesta illa». Aloy va respondre que la diferència de cota entre les Bases i el Bernat de Cabrera facilitaria disposar l'edificabilitat que s'augmenta «sense que hi hagi la percepció que és una planta més i afectant molt mínimament els veïns». També va accedir a informar el veïnat.

Tomàs, per la seva part, va recordar que l'Ajuntament estava renunciant a objectius marcats en el planejament públic del 2017 per tornar als del 1997.

? A la confluència de la carretera de Santpedor amb l'avinguda de les Bases, el planejament del 97 preveia una ordenació amb illa tancada i un sostre edificable de 11.750 m². El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del 2017 va delimitar un àmbit de transformació amb l'objectiu d'aconseguir un espai lliure públic en aquest punt singular de la ciutat. Amb la delimitació del Pla de Millora Urbana s'aconseguia el 30% d'habitatges de protecció oficial i el 10% de l'aprofitament privat. Però, a més, es proposava reduir l'edificabilitat a 9.986 m².

En aquest cas, l'acord a què s'ha arribat amb la propietat consisteix en la recuperació del sostre previst en el Pla General del 1997 i en l'eliminació del pla de millora urbana però mantenint unes zones verdes al llarg de la carretera de Santpedor per incrementar l'espai públic. També es manté el 30% d'habitatge de protecció oficial. Per contra, amb la supressió de l'àmbit l'Ajuntament renuncia al 10% de l'aprofitament privat.

? Confluència del carrer Joan Fusté amb la carretera del Pont de Vilomara. L'objectiu del planejament era similar al de la plaça de la Creu, és a dir, fixar una ordenació de l'edificació que permeti singularitzar aquesta cantonada i disposar d'una superfície d'ús públic per configurar un recorregut de vianants de manera que suposi una continuïtat amb els recorreguts definits en els sectors de sòl urbanitzable situats més a l'est.

En aquest cas no es planteja una ampliació del sostre edificable. Es manté el 30% d'habitatge de protecció oficial i es mantenen els 1.341 m² de superfície destinada a recorreguts per a vianants guanyada amb el POUM. Simplement se suprimeix l'àmbit amb la qual cosa l'Ajuntament renuncia al 10% de l'aprofitament privat.

? Carrer de Valentí Masachs. Correspon a una finca del carrer de Valentí Masachs. En aquest cas l'objectiu era el de millorar la imatge del paisatge urbà amb el propòsit de recuperar i potenciar com a itinerari de vianants el traçat de la sèquia. El Pla General del 1997 preveia una edificació en illa tancada i una superfície edificable de 4.944 m². El POUM va definir una nova ordenació enretirant les edificacions del recorregut de la Sèquia i va reduir aquesta edificabilitat a 3.339 m² .

En aquest cas, la solució proposada consisteix a recuperar 1.000 m² de sostre però garantint una porció d'espai públic que permeti millorar l'embocadura del traçat de la Sèquia.

? Prat de la Riba. En aquest cas es tracta d'una finca situada a la plaça de Prat de la Riba, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. Es tracta d'una parcel·la situada en un entorn industrial amb un edifici existent. La demanda de la propietat era atendre una major amplitud d'usos que en el POUM no es van poder reconèixer perquè no hi havia mecanismes per fer revertir a la ciutat la compensació que suposa aquests majors usos.

L'acord proposa no acceptar posar de manera genèrica els usos de l'entorn com es demanava en el contenciós, però sí que se n'accepten alguns que es poden reubicar a l'edifici existent i que no tenen afectes sobre la mobilitat. Així doncs, s'incorporen els usos d'oficines, hoteler comercial petit (màxim tres establiments) i mitjà però sense ús alimentari (supermercats), magatzem, tecnològic i hoteler. El de restauració només s'admet com a ús complementari d'altres activitats.

La parcel·la té la superfície edificada esgotada, no permet cap ampliació i els usos actuals no han suposat mai cap afectació a la mobilitat.

En el cas que la propietat utilitzi algun d'aquests nous usos haurà de fer efectiu el pagament econòmic del 10% de l'increment de l'aprofitament, que està valorat amb 91.532 euros.