Óscar González fa una vintena d'anys que és a Ampans. Primer als pisos tutelats del carrer Zamenhof, i actualment a la residència que la fundació té als Comtals. Té un 65 % de discapacitat i trastorns de conducta. «A Ampans em diuen que tot depèn de mi. Que soc responsable de mi mateix», explica. La seva mare, Antonia Ruiz, recorda que anys enrere, quan en feia alguna de grossa com per exemple escapar-se (un cop se'n va anar a París), el castigaven. «I jo ho entenia, perquè si ho ha fet que ho pagui», comenta que pensava Ruiz. Ara tot això ha canviat, explica el pare, Siscu Bonell. «No castiguen a ningú. Són més lliures, se senten més importants i aquesta llibertat fa que haguem pujat graons i no haguem tornat a 10 anys enrere». La mare rebla que «l'Óscar d'ara no té res a veure amb el de fa uns anys».

La nova forma de fer parteix de la mateixa filosofia que ha inspirat el projecte d'Ampans i Althaia, expliquen Alba Cortina i Àurea Autet. «Abans es deia que s'havien d'eliminar les conductes problemàtiques, i ara ens centrem en la persona, al que li passa i al que necessita». Juntament amb l'actuació dels professionals, que la família de l'Óscar agraeix, «hem generat entorns més confiats. La mirada dels professionals és més comprensiva». Per a Cortina, això fa que baixi la tensió i es recondueixin situacions adverses.