No perdre la curiositat ni les ganes de voler conèixer, estar sempre disposat a escoltar, motivació, paciència i respecte pels processos individuals de cada infant. Són els ingredients imprescindibles per ser mestre. Els van enumerar i raonar, ahir, quatre professionals de l'educació d'edats i àmbits molt diversos en la taula rodona organitzada a la UManresa-FUB dins la festa per celebrar els deu anys del Grau en Educació Infantil.

A la matinal no hi van assistir ni de bon tros els 447 titulats en les sis promocions del grau, però el mig centenar que hi va anar va gaudir d'allò més del retrobament amb els antics companys i de les diferents activitats proposades després de la benvinguda de Sílvia Mas, vicerectora del Campus Manresa de la UVic-UCC i degana de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. Mas, que va repassar la dècada del Grau d'Educació Infantil, va afirmar que en aquests anys «la nostra essència no ha canviat», va definir la de mestre com «la millor professió del món» i va manllevar a la mestra i psicopedagoga especialitzada en Educació Infantil M. Carmen Díez, present a la celebració, que «educar és fer artesania perquè cada nen és diferent, únic, especial».

Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona sobre «Ser mestre avui», moderada per Sílvia Mampel, coordinadora del Grau en Educació Infantil d'UManresa-FUB, i amb Díez; Núria Valdés, exalumna i mestra; Jordi Cantons, exprofessor, i Marta Llebaria, exalumna i responsable del Lab sobre rodes.

A diferència de moltes taules rodones, aquesta la va marcar l'entusiasme i la proximitat dels ponents, fins al punt que, una vegada es van haver presentat als assistents, van decidir baixar de la taula de l'estrada i muntar a la sala d'actes de la FUB on es feia una mena de rotllana per poder xerrar els uns amb els altres. Després del corresponent terrabastall per recol·locar les cadires, van iniciar un interessant col·loqui on, a banda de descriure els trets que ha de tenir un mestre avui, van tractar altres aspectes de la professió. Una mestra del públic va lamentar que «la gent que fa molts anys que exercim ens sentim a dir sovint que som antiquats», si bé moltes vegades és la gent jove que comença la que està mancada d'espontaneïtat. A la taula li van donar la raó recordant que els mestres pedagogs que han fet escola són persones amb molta experiència. En aquest sentit, no va passar per alt la de Díez, que va fer de mestra 46 anys i en fa 4 que està jubilada, i que va fer tota una exhibició de com comunicar i educar.

La festa es va allargar fins abans de dinar, amb un esmorzar i una fotografia per al record inclosa.