Quan una persona amb discapacitat intel·lectual té alguna malaltia, ja sigui un trastorn mental o bé un senzill mal de queixal o de panxa, no ho pot expressar verbalment. Ho acostuma a fer amb un canvi d'actitud, amb senyals que passa alguna cosa que no acaba d'anar bé. Fins fa pocs anys es menystenia perquè aquests comportaments s'atribuïen a la mateixa discapacitat i no s'interpretaven com una alarma.

Ampans i AlthaiaTambé ho pot ser a Europa, amb el permís del Regne Unit, que és on ho han treballat més. El programa pioner s'exposarà al cinquè Congrés Estatal sobre Alteracions de Conducta i al dotzè Congrés Europeu de Salut Mental en la Discapacitat Intel·lectual que a partir d'avui fins dissabte se celebra a Barcelona. És organitzat per Ampans i Althaia i l'Associació Europea per la Salut Mental en la Discapacitat Intel·lectual.

Anys enrere Althaia podia atendre unes 400 urgències l'any de persones amb discapacitat intel·lectual. Més d'una al dia. «Nosaltres anàvem veient que sovint presentaven alteracions que no estaven justificades només per la discapacitat intel·lectual», explica la directora de l'escola Jeroni de Moragas d'Ampans, Alba Cortina. A partir d'aquí va començar la col·laboració entre les dues institucions. «Althaia en l'àmbit de la salut i Ampans en el de la discapacitat». Des de llavors les visites a urgències han baixat a 4 o 5 l'any.

«Tu pots dir que estàs enfadat o trist o que alguna cosa no t'agrada. Quan no hi ha llenguatge ho observes a través de la conducta», explica la cap de la divisió de Salut Mental d'Althaia, Àurea Autet. Qui detecta aquests canvis de comportament que poden fer sospitar que al darrere hi ha un trastorn mental o un problema orgànic és l'entorn de la persona amb discapacitat: l'escola, la família, la residència, els monitors... «Analitzant les conductes ens pot ajudar a saber si hi ha una causa material, física o orgànica que provoca un malestar en aquella persona». La nostra expertesa es basa en aquesta anàlisi», comenta Cortina. Segons Autet, aquesta informació «és vital perquè moltes d'aquestes persones no ens poden explicar el que senten» i permet fer diagnòstics afinats.

De la mateixa manera que aquest mètode permet detectar trastorns mentals, també ho pot fer amb orgànics com mals de queixal, de panxa, ossos trencats o infeccions. «Abans anaven a la consulta, els hi posaven un antipsicòtic per calmar-los però persistia el dolor i el malestar», segons Autet. S'ha evitat així mateix una sobremedicació i, en conjunt, el model ha «aportat una millor qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i una reducció dels problemes de conducta», diu Cortina. Per a Autet, «la idea és que tinguin una vida plena».

El model d'atenció d'Ampans i Althaia s'exposarà als dos congressos. A l'estatal i a l'europeu. Segons Autet fer diagnòstics d'aquest tipus «requereix expertesa. Al Regne Unit hi ha una especialitat específica, i «aquí només psiquiatria». Althaia i Ampans han impulsat un postgrau a la UIC «on es forma la gent que ocupa o ocuparà llocs en aquest tipus de serveis».