Fibracat, l'operador català de telecomunicacions nascut a Manresa, s'ha proposat com a espai per al diàleg entre Catalunya i Espanya, amb la voluntat de contribuir a resoldre el conflicte polític més greu de les darreres dècades. La fórmula inicial per aquest diàleg es l'enviament d'una targeta SIM 3.0 per correu certificat, a tretze polítics dels principals partits catalans i espanyols perquè obrin un diàleg real i directe per via telefònica. En aquesta targeta, els polítics hi trobaran el número de telèfon dels altres 12 possibles interlocutors, amb els quals haurien de trobar vies de solució. Fibracat els posa les eines a l'abast perquè facin un gest tan simple com és fer una trucada. L'objectiu d'aquesta iniciativa, que porta per títol "Dialogar", és instar-los a què desencallin la crisi institucional i trobin una solució al conflicte Catalunya-Espanya, segons que ha explicat Meritxell Buatista, cofundadora de Fibracat.

Aquest migdia, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, Fibracat ha provocat un primer encontre, no amb els tretze als quals s'adreça la campanya, sinó entre dues polítiques que coincideixen en la necessitat del diàleg des de punts de partida divergents, l'ex vicepresidenta en el govern d'Artur Mas, Joana Ortega, condemnada pel 9N, i la que en el seu dia va ser diputada del PP, la professora de Dret Constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera. El diàleg el va conduir el periodista Josep Puigbó.

Cadascun dels polítics rebrà demà una targeta amb un número de telèfon que portarà instal·lada, en la seva agenda, els números de la resta de polítics, perquè puguin fer trucades de manera gratuïta i il·limitada. Bautista indicava ahir que "els nostres valors es basen en el compromís amb Catalunya com a terra de pau, de diàleg, d'acollida i de democràcia i per això ens posem al servei dels actuals polítics catalans i espanyols, perquè encetin un diàleg, tan necessari per desencallar la crisi institucional actual".

Les targetes van adreçades a Pedro Sánchez, president del Govern espanyol en funcions i secretari general del Partido Socialista Obrero Español (PSOE); Pablo Casado, president del Partido Popular (PP); Albert Rivera, president de Ciudadanos (C's); Pablo Iglesias, secretari general de Unidas Podemos; Santiago Abascal, president de Vox i Alberto Garzón, coordinador federal d'Izquierda Unida (IU). I als polítics catalans Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya (Junts per Catalunya); Carlos Carrizosa, portaveu de C's al Parlament de Catalunya; Pere Aragonès, adjunt a la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Miquel Iceta, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC); Jaume Asens, cap de llista d'En Comú Podem; Carles Riera, portaveu de la CUP-Crida Constituent al Parlament de Catalunya i, Alejandro Fernández, president del Partit Popular Català. Segons Meritxell Bautista, "aquesta llista inclou els polítics que poden solucionar el conflicte i garantir un futur millor per a tothom, perquè si el seu diàleg és directe, fluid, obert i franc, tot té solució i si, amb aquesta via sense intermediaris, protocols ni tampoc excuses, no es posen d'acord, serà que no volen".

Joana Ortega celebra que li hagi arribat la proposta de Fibracat, a la que tant ella com Nebrera i Puigbó van accedir de manera desinteressada, segons ha exoplicat Ho celebrava perquè la invitació li va produir un toc d'atenció: "És hora de dir als polítics, deixeu-vos de tonteries, seieu i dialogueu". Nebrera, per la seva part, està segura que si ara estigués a primera fila política i tingués Joana Ortega al davant "seuríem per arribar a un acord, perquè som pragmàtiques".

La professora és partidària d'aprofundir en un espai central en la política catalana que ha quedat buit arran, justmaent, d'aquest anys d'enfrontament i d'enrocament de les posicions, i, a més a més, creu fonamental abordar una reforma de la Constitució per trobar un encaixa de Catalunya en un país que ha definit com a federalista amb territoris asimètrics.

Nebrera fa el seu plantejament des d'un punt de partida fonamental, que és que tothom ha de poder cedir en els punts de partida actuals, i ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una amnistia per als presos, que, com que l'haurien de demanar ells mateixos, passaria per "haver d'assumir que alguna cosa no es va fer bé". L'exdiputada popular és contrària al procés de judicialització que hi ha hagut en el cas de l'1-O.

Per a l'ex vicepresidenta del Govern català, el diàleg "és complicat que el pugui fer gent implicada en condicions molt dures" i que, per tant, "el diàleg l'haurien de fer polítics que no tinguin tanta implicació emocional directa", indicant la possibilitat de trobar nous lideratges per al diàleg o interlocutors neutrals. Ambdues han coincidit en què aquest diàleg hauria de ser privat i discret.

Respecte al judici pel Procés, la professora de Dret Constitucional ha explicat que "estem en una situació molt complicada, perquè siguin condemnats o absolts, sempre hi haurà un 'però'", i per a ella, aquest "però" és el que regenera l'enfrontament i el distanciament. Per la seva banda, Ortega, condemnada i inhabilitada per la consulta del 9N, està convençuda que "la sentència del Tribunal ja està escrita, quan en realitat és un problema polític que s'està solucionant als tribunals". Ortega ha afirmat que tot i que en el seu moment, arran de la seva sentència, va dir que no tornaria a la vida política, ara pensa que el proper més d'octubre, quan decaigui la inhabilitació, pot tornar a tenir un paper més actiu, que no va voler vincular en cap lideratge ni comrpomís concret en la primera línia.

Finalment, totes dues han coincidit en què s'ha de reformar la Constitució, perquè ja té més de 40 anys i perquè com ha explicat l'advocada Nebrera "si més de dos milions de persones volen canviar les lleis, se les ha d'escoltar". Com ha posat d'exemple Ortega, "les dones abans tampoc no podien votar ni estudiar a la universitat i, gràcies als governs que van escoltar-les, aquelles lleis, que els hi prohibien fer-ho, es van poder canviar".