Marroc, Romania, Xina i Senegal es mantenen com els quatre primers països del rànquing de deu amb més representació a Manresa. La població marroquina, en concret, ja suposa més del 8% del total de la població. En els llocs a partir del cinquè, però, si es compara amb fa un any, hi ha hagut variacions destacades.

Hondures, Colòmbia i Veneçuela ocupen ara el cinquè, sisè i setè lloc. Ucraïna, que ocupava el cinquè el desembre del 2017, retrocedeix fins al vuitè. Hondures passa del sisè al cinquè. Colòmbia, del setè al sisè i Veneçuela, del desè al setè. Tanquen el rànquing Bolívia i Equador, dos països que el 2014 ocupaven el cinquè i sisè lloc. En el cas d'Equador, el 2009 fins havia ocupat la tercera posició després del Marroc i Romania.

Aquests relleus i canvis cal buscar-los en la situació política i socioeconòmica dels respectius països. És el cas d'Hondures, on cal afegir-hi els impediments per arribar als Estats Units, que fa que la població busqui altres alternatives. Pel que fa a Veneçuela, la situació de crisi general al país també explicaria l'actual increment migratori, acompanyat per sol·licituds de protecció internacional d'un país, recorden els responsables del padró, que tradicionalment era receptor de migracions. Quant al col·lectiu bolivià i l'equatorià, a la marxa de gent cal afegir-hi l'adquisició de la nacionalitat espanyola, que fa que no comptabilitzin com a estrangers.