El padró d'immigració que elabora cada mig any immigraciól'Ajuntament de Manresaés una bona radiografia de les pujades i baixades de la població, específicament de la nouvinguda. Si els anys de la crisi (a partir del 2008) la comparativa es caracteritzava per la pèrdua i, posteriorment, l'estancament en l'arribada d'estrangers, a partir del 2016 hi va haver una remuntada que el darrer recompte (desembre del 2018) ha consolidat. No només això. L'increment ha estat el més alt des del 2007, amb 1.246 nouvinguts més en un any.

Quant a la població en general, la dada també és més que rellevant. El desembre del 2018, a Manresa hi vivien 77.783 persones, un màxim demogràfic de la ciutat que supera el més alt que hi havia fins ara -sempre segons les dades de l'Ajuntament- que cal anar a buscar al 2007, amb 77.208 persones. Tant aquesta dada com l'anterior constaten una recuperació de la població que no fa pas tants anys semblava impossible.

El que evidencia el padró és la relació directa que hi ha entre l'arribada de nouvinguts i l'augment d'habitants. Dels 1.301 més respecte del desembre del 2017, el 95,7% correspon a població estrangera. De fet, el percentatge d'immigració respecte del total de la ciutat és el més alt des del 2012 (17,68%).El reflex als barris

Als barris de la ciutat també queda clarament reflectit aquest increment, amb algunes novetats que val la pena comentar. No fa pas gaire, el desembre del 2014, només dos bar-ris van guanyar població, mentre que la resta en van perdre tots. El que més, el Barri Antic, on la davallada de les persones que hi resideixen ha estat una constant durant els darrers anys. Com a dada, els prop de 300 habitants que va arribar a perdre del desembre del 2012 al del 2013. Si el desembre del 2007 la població nouvinguda havia arribat a representar el 42% en aquest barri, al cap de vuit anys va baixar fins al 32%. En el dar-rer recompte ha augmentat dos punts, i s'ha situat en el 34%.

El desembre del 2016 encara continuaven sent més els barris que perdien població que els que en gua-nyaven (nou davant sis, mentre que els tres restants no en van guanyar ni perdre). Aquesta situació ha canviat radicalment al cap de dos anys. En el darrer recompte, tots els barris, llevat de Viladordis i Cal Gravat, guanyen població nouvinguda, que augmenta de manera especialment significativa en sectors on fa uns anys vivia un retrocés constant. És el cas de l'esmentat Barri Antic, amb 132 més; de les Escodines, amb 171 més, i de la barriada de Saldes-Plaça Catalunya, amb 167 més.

Cal dir que, pel que fa a Viladordis, tal com expliquen els autors del padró d'immigració, és un dels barris afectats pel canvi de secció de la llei electoral, que, en aquest cas, ha suposat una pèrdua d'habitants que passen a un altre barri.

El col·lectiu marroquí és el més nombrós a tots els barris, llevat de Viladordis, on aquest lloc l'ocupa la comunitat d'origen romanès, que se situa en el segon lloc en 14 sectors, excepte al Xup, on després del col·lectiu marroquí hi ha el pakistanès; a la Balconada, on hi ha el colombià, i a Cal Gravat, el senegalès.

Més nacionalitats

L'augment de la població estrangera també ha tingut un efecte directe pel que fa a la representació dels països d'origen, que molts anys havia estat del voltant de les 102,103 i 104 nacionalitats i que ara ha crescut fins a les 108, si bé moltes tenen una representació merament testimonial quant a la quantitat de persones, fan notar els responsables de l'anàlisi.

La influència per edats

Com és sabut, la població estrangera és el motiu fonamental del creixement demogràfic d'un país i, per tant, d'una ciutat en moments de creixement econòmic. També és un factor molt important per al rejoveniment de la piràmide d'edat, sobretot en una ciutat especialment envellida com la capital del Bages. Només cal mirar els percentatges de la població autòctona i la nouvinguda en la comparativa per edats. La franja d'edat en què té més presència la segona és dels 0 als 5 anys, on representa el 29% del total, i al grup d'edat de 16 a 35 anys, on suposa el 27,64%. Després, ve el grup dels 36 als 50 anys (24,87%). En canvi, dels 6 als 15 anys i dels 51 als 65 el percentatge és força inferior i en el cas dels majors de 65 anys, és pràcticament simbòlic.