El 2017, després d'una baixada significativa el 2016, Càritas Arxiprestal de Manresa va tornar a atendre més de 2.000 persones. En la memòria del 2018, aquesta xifra no només no ha baixat sinó que ha augmentat en 365 més, s'ha passat de 2.092 a 2.457. L'increment important de la població nouvinguda a la ciutat és una de les explicacions d'aquest repunt, ha valorat Sandra López, coordinadora tècnica de Càritas.

Les 2.457 persones ateses el 2018 són les que es van adreçar al servei d'acollida de Càritas, que és la porta d'entrada a l'entitat. Pel que fa a les persones en seguiment que van participar en algun dels 14 projectes i serveis que desenvolupa, van ser 103 més que el 2017, i es va passar de 761 a 864.

López explica que hi ha dues raons per als increments constatats d'un any a l'altre. D'una banda, la cronificació de la pobresa, de la qual ja fa temps que alerten les entitats del tercer sector. «És evident que està passant això i que les persones en situació de vulneració i de pobresa severa continuen en la mateixa situació perquè no hi ha millora i es cronifica durant molts anys».

Una tendència en augment

L'altre motiu és l'esmentat increment de la immigració. «Nosaltres estem molt centrats en les persones nouvingudes i hi ha hagut un increment molt gran de les que han vingut a l'entitat per primera vegada. És un factor molt important que fa que augmentin les atencions». Constata que «la tendència ja es va notar l'any passat però aquest s'ha notat molt més».

Justament la setmana passada (vegeu edició del dimecres 5 de juny) Regió7 va publicar el padró d'immigració corresponent al desembre del 2018, que l'Ajuntament elabora cada sis mesos, on quedava reflectit un increment dels estrangers empadronats respecte al 2017 de 1.246 persones.

Quant a la filosofia de treball de Càritas, que els darrers anys ha insisit en la idea de l'apoderament i en la de l'acompanyament més que no pas l'assistència, la coordinadora tècnica de l'entitat comenta que es manté. «La línia és aquesta. Que tota la nostra feina serveixi per afavorir que les persones se'n pugui sortir per elles mateixes, que tinguin eines i estratègies per sortir-se'n. Si la intervenció només és assistencial, no soluciones res, només pares el cop». Malgrat considerar que encara és una mica prematur extreure conclusions sobre aquesta nova metodologia, López apunta que «sí que és veritat que quan estan ateses des de diferents àmbits, a banda de l'acollida, l'atenció social i l'acompanyament, amb el programa laboral amb el qual es pot fer un itinerari, hi ha més facilitats perquè puguem tenir uns resultats més bons».