Trobar exoplanetes capaços d'albergar vida és un dels grans reptes de l'astronomia. Ara, un equip internacional de científics entre els quals hi ha l'astrofísic manresà Ignasi Ribas, ha descobert dos dels candidats amb més opcions fins al moment: tots dos són temperats, similars a la Terra i podrien tenir aigua líquida a la superfície.
La troballa, liderada per científics de la Universitat de Göttingen (Alemanya), ha estat possible gràcies a CARMENES, un projecte hispanoalemany que des de 2016 busca planetes al voltant d'estrelles pròximes amb l'ajuda d'un espectrògraf instal·lat en el telescopi de 3-5 metres de l'Observatori de Calar Alto (Almeria).
Amb aquest instrument i les imatges obtingudes pel Telescopi Joan Oró-Montsec/IEEC i per l'Observatori de Sierra Nevada/IAA-CSIC, els investigadors van poder estudiar amb gran detall l'Estrella de Teegarden, una nana vermella freda situada a només 12,5 anys llum del nostre Sistema Solar.
"Teegarden només té el 8% de la massa solar. És molt més petita i menys brillant que el Sol. De fet, malgrat estar tan prop de la Terra, no es va descobrir fins al 2003", ha explicat Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), investigador del CSIC i coautor de l'estudi.
La temperatura de l'estrella és de 2.600 graus centígrads (davant els 5.500 del Sol) i en ser deu vegades menys massiva que aquest, és 1.500 vegades més feble, per la qual cosa irradia la major part de la seva energia en longituds d'ona vermelles i infraroges, ideal per a CARMENES, que està dissenyat per observar aquest tipus de radiació.
Per determinar si hi havia planetes al voltant de l'estrella, els científics van utilitzar la tècnica Doppler, ideada per descobrir planetes que no es poden observar de manera directa.
I és que, quan un planeta orbita una estrella, l'atracció gravitatòria fa que aquesta també es mogui. Per tant quan una estrella es balanceja (s'acosta i s'allunya), es pot deduir que hi ha un planeta en òrbita.
Des de molt aviat, els mesuraments Doppler de l'estrella de Teegarden van mostrar la presència d'almenys dos senyals, ara identificats com els planetes Teegarden b i Teegarden c.
El primer té una massa similar a la de la Terra i orbita l'estrella cada 4,9 dies, mentre que la segona completa la seva òrbita en 11,4 dies, "que és el que dura el seu any, és a dir, estan moltíssim més prop de la seva estrella d'allò que està la Terra del Sol", comenta Ribas.
"Teegarden b, el més intern, rep un 10% més de llum que nosaltres del Sol, per això creiem que potser estigui massa calent i potser no tingui aigua, però això és una especulació perquè hi ha aspectes dels sistemes climàtics que desconeixem i que podrien permetre que hi hagués aigua líquida", explica Ribas.
El segon, Teegarden c, està enmig de la zona habitable, la qual cosa significa que la seva temperatura en la superfície està entre zero i cent graus: podria perfectament tenir aigua en la superfície.
D'allò que no hi ha dubte és que els dos planetes estan entre els millors candidats a albergar vida, juntament amb Pròxima b, que fins avui era el millor candidat i el que presentava millors condicions d'habitabilitat. Ribas també va estudiar Pròxima b. I és que, entre l'estrella més pròxima al Sistema Solar (Pròxima Centauri, a 4 anys llum) i Teegarden (la número 24 a 12 anys llum), hi ha una vintena d'estrelles - algunes amb planetes al seu voltant -, però "llevat de Pròxima b, cap no té les condicions ideals", puntualitza l'investigador català.
Els investigadors no descarten que Teegarden b i Teegarden c formin part d'un sistema amb més planetes, però per saber-ho "haurà d'estudiar-los en detall. Es tracta a més de dos planetes molt interessants per buscar vida a mitjà termini".
La pròxima dècada, quan disposem dels telescopis gegants com l'E-ELT (Extremely Large Telescope) l Telescopi de Trenta Metres (TMT) que seran capaços de captar imatges directes de les estrelles i els seus planetes, serà "clau i apassionant".
Els detalls d'aquest sistema estel·lar es publiquen avui a la revista Astronomy & Astrophysics.
