Trobar exoplanetes, planetes fora del sistema solar, capaços d'albergar vida és un dels grans reptes de l'astronomia. Ara, un equip internacional de científics, entre els quals hi ha l'astrofísic manresà Ignasi Ribas, ha descobert dos dels candidats amb més opcions fins ara: tots dos són temperats, similars a la Terra i podrien tenir aigua líquida a la superfície.

La troballa, liderada per científics de la Universitat de Göttingen (Alemanya), ha estat possible gràcies a un projecte que va liderar el mateix Ribas. Es tracta de Carmenes, una iniciativa d'institucions espanyoles i alemanyes que des del 2016 busca planetes al voltant d'estrelles pròximes amb l'ajuda del telescopi de l'Observatori de Calar Alto (Almeria).

Amb aquest instrument i les imatges obtingudes pel Telescopi Joan Oró-Montsec de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya que dirigeix Ribas, i per l'Observatori de Sierra Nevada, els investigadors van estudiar amb detall l'estrella de Teegarden, una estrella nana vermella freda, situada a 12,5 anys llum del nostre Sistema Solar.

«Teegarden només té el 8% de la massa solar. És molt més petita i menys brillant que el Sol. De fet, malgrat estar tan prop de la Terra, no es va descobrir fins al 2003», ha explicat Ribas, coautor de l'estudi. La temperatura de l'estrella és de 2.600 graus centígrads (davant els 5.500 del Sol) i, en ser deu vegades menys massiva que aquest, és 1.500 vegades més feble, per la qual cosa irradia la major part de la seva energia en longituds d'ona vermelles i infraroges, ideal per a Carmenes, dissenyat per observar aquest tipus de radiació. Per determinar si hi havia planetes al voltant de l'estrella, els científics van utilitzar la tècnica Doppler, que permet descobrir planetes que no es poden observar de manera directa. Quan un planeta orbita una estrella, l'atracció gravitatòria fa que aquesta també es mogui. Per tant, quan una estrella es balanceja es pot deduir que hi ha un planeta en òrbita. Des de molt aviat, els mesuraments van mostrar la presència d'almenys dos senyals, ara identificats Teegarden b i Teegarden c. El primer té una massa similar a la de la Ter-ra i orbita l'estrella cada 4,9 dies, mentre que el segon completa la seva òrbita en 11,4 dies, «que és el que dura el seu any, és a dir, estan moltíssim més a prop de la seva estrella d'allò que està la Terra del Sol. Teegarden b, el més intern, rep un 10% més de llum que nosaltres del Sol, per això creiem que pot ser que estigui massa calent i no tingui aigua, però això és una especulació». El segon, Teegarden c, està enmig de la zona habitable, la qual cosa significa que la seva temperatura en la superfície és entre zero i cent graus: podria perfectament tenir aigua.