Les catifes de Corpus han tornat a Manresa. La ciutat ha fet un primer pas per a la recuperació d'una tradició molt present en altres municipis però que a la capital del Bages no es veia des de fa més de 40 anys, en concret des del 1978. No tenen la mateixa magnitud que havien arribat a tenir fa dècades però són un intent de recuperar la tradició. Fins dilluns vinent, 24 de juny, es podran veure al claustre de la Seu. S'han col·locat als tres laterals de la font on, des d'avui, l'ou com balla s'aguanta sobre un raig d'aigua. La tradició de l'ou com balla ja es va recuperar l'any passat a la Seu i, enguany, els Armats i la Confraria de la Bona Mort l'han tornat a fer possible.

Són també ells els impulsors de la recuperació de les catifes de Corpus, que històricament s'havien col·locat a la Baixada de la Seu i a alguns carrers propers coincidint amb la festa de Corpus. La festivitat, que se celebra el dijous següent a l'octava de la Pentecosta o Pasqua Granada, té un origen medieval que es remunta al 1311. Havia de servir per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia mitjançant una processó, exaltant la doctrina del cos de Crist enfront dels que la negaven.

La processó de Corpus pels carrers de Manresa es va deixar de fer el 1978. El que era un acte cívic i multitudinari va quedar reduït a una litúrgia religiosa. Amb la intenció de fer renéixer aquesta tradició de nou, els Armats i la Confraria de la Bona Mort han muntat tres catifes al claustre de la Seu. A Manresa, la primera catifa es va confeccionar durant el franquisme, el 1946, a la Baixada de la Seu. Malgrat que tradicionalment es feien amb flors, les que es poden veure ara a la Seu són fetes amb serradures tintades amb anilina.

12

Les catifes de Corpus

Uns 150 quilograms de serradures

Mossèn Jean Hakolimana ha presentat aquest dijous al migdia les catifes, i també ha beneït l'ou com balla, que a quarts d'11 ja feia equilibris sobre un raig d'aigua de la font del claustre. Tot i que l'any passat es va anunciar que es volia construir una font definitiva, la falta de recursos econòmics no ho ha permès i la que s'ha col·locat torna a ser provisional. «Ens mantenim ferms en la voluntat de tenir una font de pedra definitiva, però no sabem quan serà», ha reconegut el rector. En un recorregut guiat pel claustre, ha explicat als presents el significat de les tres catifes que s'han col·locat al terra del claustre.

S'han utilitzat 150 quilograms de serradures per fer les catifes. La primera es divideix en tres parts i s'hi pot veure, de baix a dalt: la custòdia i l'eucaristia, peça central de la festa de Corpus; l'escut de Manresa; i un crismó, símbol antic que conté les dues primeres lletres del nom grec Khristós. A la següent catifa hi són representats el pa i el vi, amb un calze i l'eucaristia; l'anyell degollat victoriós, que representa la llei de Déu; i l'Esperit Sant. L'última catifa és la senyera de Catalunya. Hakolimana ha explicat que «hi ha gent que es pensa que són catifes de veritat, que les podem agafar i col·locar en un altre lloc. Això vol dir que estan molt ben fetes!», ha exclamat, agraint la feina dels voluntaris.

En la presentació hi han participat també les persones que han treballat aquesta setmana en la creació de les catifes, que n'han explicat el procés d'elaboració. Xavier Belmonte, Joan Lladó, Josep Mollar, Joan Garcia, Loli Segovia i Josefina Soler són els membres dels Armats i de la Confraria de la Bona Mort que l'any passat ja van impulsar la recuperació de l'ou com balla i enguany han fet possible que la ciutat torni a tenir catifes de Corpus. A preguntes del públic han reconegut que havien utilitzat serradures i no flors perquè és molt més econòmic i durador, i han agraït l'assessorament dels catifaires de Badalona, que els van explicar la tècnica per tintar les serradures amb anilines naturals, batre-les, deixar-les assecar i, finalment, decorar les catifes.

Les misterioses giragonses de l'ou sobre el raig d'aigua

La tradició de l'ou com balla està documentada des del 1440 i es podria haver originat a la Catedral de Barcelona. Es diu que l'ou simbolitza l'eucaristia durant el Corpus i l'aigua el calze de sang de Crist. Per fer que s'aguanti sobre un brollador d'aigua, cal fer dos forats als extrems de l'ou i bufar perquè es buidi. Un cop col·locat sobre el raig d'aigua, cal fer que l'ou s'elevi i giravolti sense caure.