Les catifes de Corpus han tornat a Manresa. La ciutat ha recuperat una tradició molt present en altres municipis però que a la capital del Bages no es veia des de feia més de 40 anys, en concret des del 1978. Fins dilluns vinent, 24 de juny, es podran veure al claustre de la Seu. S'han col·locat als tres laterals de la font que, des d'ahir, aguanta l'ou com balla. L'any passat, els Armats i la confraria de la Bona Mort van recuperar la tradició i enguany han repetit.

Són també ells els impulsors de la recuperació de les catifes de Corpus, que històricament, des del 1946, s'havien col·locat a la Baixada de la Seu i en alguns car-rers propers coincidint amb la festa de Corpus. Es van deixar de fer el 1978, quan es va posar fi a la processó de Corpus pels carrers de Manresa. Amb la intenció de fer renéixer aquesta tradició,enguany s'han col·locat tres catifes al claustre de la Seu, fetes amb ser-radures tintades amb anilina.

Mossèn Jean Hakolimana va presentar ahir les catifes i també va beneir l'ou com balla. Tot i que l'any passat es va anunciar que es volia construir una font definitiva, la falta de recursos econòmics no ho ha permès i la que s'ha col·locat torna a ser provisional. «Ens mantenim ferms en la voluntat de tenir una font de pedra definitiva, però no sabem quan serà», va reconèixer el rector.

150 quilos de serradures

En un recorregut guiat pel claustre, Hakolimana va explicar al públic el significat de les tres catifes que s'han col·locat al terra del claustre. S'han utilitzat 150 quilograms de serradures per fer les catifes. La primera es divideix en tres parts i s'hi pot veure, de baix a dalt: la custòdia i l'eucaristia, l'escut de Manresa i el símbol d'un crismó. A la següent catifa hi són representats el pa i el vi, amb un calze i l'eucaristia; l'anyell degollat victoriós, que representa la llei de Déu; i l'Esperit Sant. L'última catifa és la senyera de Catalunya. Hakolimana va explicar, divertit, que «hi ha gent que es pensa que són catifes de veritat, que les podem agafar i col·locar en un altre lloc. Això vol dir que estan molt ben fetes!», va exclamar, agraint la feina dels voluntaris.

En la presentació hi van participar també les persones que han treballat aquesta setmana en la creació de les catifes, que en van explicar el procés d'elaboració. Xavier Belmonte, Joan Lladó, Josep Mollar, Joan Garcia, Loli Segovia i Josefina Soler són els membres dels Armats i de la confraria de la Bona Mort que l'any passat ja van impulsar la recuperació de l'ou com balla i enguany han fet possible que la ciutat torni a tenir catifes de Corpus.

A preguntes del públic van reconèixer que havien utilitzat ser-radures i no flors perquè és «molt més econòmic i durador», i van agrair l'assessorament dels catifaires de Badalona, que els van explicar la tècnica per tintar les ser-radures amb anilines naturals, batre-les, deixar-les assecar i, finalment, decorar les catifes.