El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Manresa, que va entrar em vigor el 26 d'octubre del 2017, va rebre 33 demandes judicials, per part de propietaris que consideraven lesionats els seus drets, la meitat dels quals han estat desactivats gràcies a acords entre les parts.

El pla general urbanístic plantejava la transformació de sectors de la ciutat no desenvolupats per millorar la seva ordenació en benefici de l'interès públic entès com increment d'espais públics, dotar-lo de més coherència i obtenir habitatge de protecció oficial en uns àmbits on el pla general del 1997 no preveia. Per fer-ho, es van delimitar uns plans de millora urbana i polígons d'actuació.

Les directrius marcades van generar més de 300 al·legacions que van derivar en els 33 contenciosos judicials contra el document marc urbanístic de la ciutat.

La majoria de les al·legacions es van resoldre i no van anar més enllà. En alguns casos aquestes al·legacions -no resoltes adequadament des del punt de vista dels afectats- es van convertir en contenciosos judicials, però el govern municipal ha volgut destacar que representen aproximadament un 10% de les al·legacions.

El primer recurs contenciós administratiu (vegeu Regió7 del 25 de gener del 2018) va ser presentat per un particular contra l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central del 26 de setembre del 2017 d'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Manresa.

Des del 26 de setembre hi havia dos mesos de temps perquè els afectats pels canvis introduïts en el planejament presentessin els recursos.

La junta de govern local del 13 de febrer del 2018 va aprovar la personació de l'Ajuntament de Manresa com a codemandat en 13 contenciosos més.

Els recursos van adreçats en primera instància contra el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, com a responsable últim de l'aprovació definitiva del planejament.

Però d'acord amb la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, també s'insta l'Ajuntament a personar-se com a demandat, i així tenir accés a tota la informació.

Les accions judicials poden ser impulsades tant per afectats particulars com per societats atès l'abast dels canvis que incorpora modificar cada vint anys el marc urbanístic de la ciutat. El Pla General d'Ordenació Urbana de Manresa anteriorment vigent va ser aprovat el 1997.

La voluntat de l'Ajuntament ha estat la d'explorar les possibilitats d'acord en els diferents contenciosos presentats contra el POUM sempre que les possibles alternatives de l'ordenació fossin coherents amb els objectius d'interès públic plantejats.

Això ha permès que la meitat dels 33 contenciosos plantejats hagin estat suspesos, ja que tant la propietat com l'Ajuntament han vist vies alternatives de solució.

Un que està en vies de resoldre és el del carrer del Peix, gràcies al conveni i la modificació del planejament al voltant de la Creu del Tort.

Altres exemples són els quatre contenciosos, tots ells de la mateixa propietat, per als què es van aprovar convenis en el ple municipal del mes de maig. Segons es va explicar en aquell moment s'arribava a un acord perquè l'Ajuntament entenia que els convenis mantenen els objectius fixats en el moment de redactar el POUM. Permetran obtenir 2.150 m2 de zones verdes i recorreguts de vianants i 2.281 m2 per a habitatge de protecció oficial.

L'aprovació es va amb l'abstenció de la CUP i el PSC perquè es perdien 1.400 m2 de sostre amb els quals es podrien fer 16 habitatges públics i s'atorgava una major edificabilitat privada de 2.700 m2.