La bandera de l’arc de Sant Martí, símbol de l’orgull gai, lèsbic, trans i intersexual llueix a la façana de la Casa Consistorial per sensibilitzar i reivindicar els drets de les persones LGTBI+ i donar-los visibilitat. L’Ajuntament de Manresa referma, així, el seu comp romís de treball per assolir una ciutat integradora, diversa i respectuosa.

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, la tercera tinent d’alcalde i regidora de Feminismes i LGTBI, Cristina Cruz, Mercè Cardona del PSC, Roser Alegre de Fem Manresa i Miquel Cerezo de Cs han pujat al balcó de la Casa Consistorial per fer la penjada conjunta de l'emblema LGTBI. Els han acompanyat un grup nombrós de regidors de l'equip de govern.

L’acte es realitza en compliment de l'acord del Ple de la Corporació de data 16 de juny de 2009, que va acordar el desplegament d’una bandera multicolor a la façana de l’ajuntament el dia 28 de juny, per commemorar el Dia de l’Orgull LGTBI. Malgrat que l'acte institucional se celebra des de l’any passat, el dia 19 de maig, Dia Internacional contra la LGTBIfòbia.

Commemoració del Dia de l’Orgull LGTBI+

Com cada any, la ciutat de Manresa commemora el dia internacional de l’Orgull LGTBI+, que recorda els fets produïts la nit del 28 de juny de l’any 1969 a Nova York, al bar StoneWall, on persones trans*, bisexuals, lesbianes, intersexuals i gais es van revoltar contra la policia que sistemàticament reprimia i anava en contra dels drets i llibertats de les persones LGTBI+ i van dir NO a molts anys de repressió.

Aquest és el motiu pel qual la diada del 28 de juny ha esdevingut arreu del món l’efemèride que simbolitza la lluita dels drets del col·lectiu LGTBI+ i el continuar caminant cap a una societat lliure de discriminacions relacionades amb la diversitat afectiva, sexual i de gènere.

A Catalunya, aquella revolta no va trigar a arribar i el 26 de juny de 1977, a la Rambla de Barcelona va tenir lloc la primera manifestació pels drets del col·lectiu LGTBI+ de l’Estat espanyol, organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

En aquella primera protesta al carrer, es reivindicava públicament l’amnistia de tots els activistes empresonats, la legalització del FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya, constituït el 1975, després de la mort del dictador Franco) i sobretot la derogació de la Ley de peligrosidad i rehabilitación social (aprovada per les Corts franquistes). La fita del 26 de juny de 1977 va esdevenir un símbol a tots els nivells, ja que dona vida a tot un seguit d’actes, accions, protestes, manifestacions… en favor dels drets i llibertats de les persones LGTBI+.