Aleix Puig Povill (Manresa, 24 d'abril del 1992) era, ahir, un home feliç. El jove peixater manresà, guanyador el dia abans de la setena edició del concurs culinari MasterChef de TVEMasterChef, assegurava que «soc tan feliç que no em poso cap barrera», i que si li truquessin avui mateix per anar a portar un restaurant a Nova York, ho faria amb els ulls clucs. De somni professional en té un que inclou tres paraules: «xou, xef privat i càtering». Un projecte innovador i trencador que de ben segur acabarà fent realitat algun dia.

De moment, com a guanyador del programa, s'ha embutxacat 100.000 euros. A més, el 9 de juliol traurà un llibre de receptes i l'octubre marxarà cap a Sant Sebastià per fer-hi un màster de deu mesos en Cuina, Tècnica i Producte al Basque Culinary Center. Precisament per això, explicava ahir a Regió7,va decidir dir que no a la proposta del conegut cuiner manresà Jordi Cruz -jurat del programa- per anar a treballar amb ell al restaurant ABaC de Barcelona, guardonat amb tres estrelles Michelin, perquè «no vull fer plans a llarg termini». «No tinc fills, no tinc hipoteca, no tinc parella. No em poso cap barrera», insistia.

Llebre a la royale

Puig confessava que, fins que no van passar deu o onze programes i van quedar sis concursants dels 15 que van començar, no va pensar que tenia alguna possibilitat i que, fins i tot així, va preferir no entretenir-s'hi gaire. El plat més complicat que li va tocar fer va ser llebre a la royale -«una terrina on hi ha sang, reduccions, casta-nyes... Necessita dues hores i mitja de feina»- i unes postres franceses, Croquembouche, que tenen una estructura piramidal.

Amb el que es va sentir més satisfet va ser amb el menú que va preparar per a la final: una interpretació personal del tradicional pa amb tomàquet; una escala de sabors del més suau al més intens a base de tretze productes del mar, inclosa una salsa de turbot, i unes postres de crema catalana i gelat de violeta que han entrat a formar part des d'ahir del menú del restaurant del programa al carrer de Velázquez, 150 de Madrid. Com s'ho va fer per gestionar els nervis? «Quan tens l'elaboració al cap i la cuina endreçada és més fàcil». L'ordre és important. «Molt».

Si ha de triar un plat que li agradi cuinar i menjar, es queda amb un peix a la brasa amb salsa i amb un arròs. El fet de treballar a la peixateria familiar des dels 17 anys hi ha tingut molt a veure. «Sempre he menjat producte fresc i de proximitat», destacava ahir, alhora que assegurava que la feina que ha fet durant deu anys «m'ho ha ensenyat tot: el treball, la constància, l'esforç, guanyar-se el sou...»

La cuina de l'àvia i de la mare

La seva àvia i la seva mare li van fer estimar els fogons. «Amb el que havia quedat dissabte a la peixateria, feien el dinar de diumenge». S'hi va aficionar a partir dels 16 anys. «Enlloc de sortir a estripar els dissabtes preferia fer això». Tot i que va deixar els estudis a l'Escola d'Hostaleria de la Joviat, un anunci de MasterChef a Instagram el va reenganxar a aquest món. Va fer el pas i ja no hi ha qui l'aturi.