En temps de canvis vertiginosos, Manresa oferirà la setmana que ve les cadires de l'institut Lluís de Peguera, l'auditori de la Plana de l'Om i la plaça Major per agafar aire i reflexionar sobre la ciutat, el país i el món gràcies al gresol de punts de vista que aportarà la Universitat Catalana d'Estiu.

De dilluns a divendres, de la lliçó inaugural a la de cloenda, passaran per la Universitat Catalana d'Estiu gairebé una setantena de professors, investigadors, docents, càrrecs polítics, escriptors, pensadors i artistes.

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va afegir l'any passat el campus manresà al que històricament ha tingut a Prada de Conflent, cada mes d'agost des del 1968. L'estrena de Manresa com a seu va tenir lloc coincidint amb la 50a edició de la UCE de Prada i amb el fet que Manresa era la Capital de la Cultura Catalana. Enguany, la fórmula es torna a repetir, gràcies a l'acord amb l'associació Gest! i el suport de l'Ajuntament de Manresa.

Amb un plantejament global -el lema d'enguany és «Un alè d'esperança a Europa»-, la Universitat d'Estiu planteja temes arrapats al territori on es desenvolupa.

En aquest cas oferirà una taula rodona sobre els 25 anys dels grans incendis del 1994 a la Catalunya Central amb protagonistes que els van viure de prop, i s'analitzarà com el foc ha afectat l'espai natural.

Un altre punt d'ancoratge local és la taula rodona «Existeix la Catalunya Central?», que analitzarà la teoria i la pràctica sobre aquesta delimitació territorial lentament emergent.

Aquests aspectes queden englobats dintre de les cinc grans àrees en què es divideix el programa: Economia, Dret, Pensament, Història i Ciències de la Salut. Cadascuna d'elles amb un programa de cursos i xerrades.

Drets fonamentals

Grans blocs que es concreten tractant àmbits com el feminisme, la societat del coneixement, l'ordre públic com a eina de control de la societat, i quatre fronts diferents de prevenció en matèria de salut.

El segon campus d'estiu prestarà especial atenció als populismes i a drets fonamentals com la llibertat d'expressió i les garanties processals, perquè malgrat els avenços en el reconeixement jurídic formal dels drets, els processos polítics recents -tant a Catalunya com en l'àmbit europeu i estatal- han tornat a posar el tema en primer pla.