Els ponts de Manresa i la història que amaguen al darrere són els protagonistes de la nova sèrie que signarà durant aquest estiu l'historiador i col·laborador d'aquest diari Francesc Comas. Se'n publicarà una pàgina setmanalment els diumenge, a partir del vinent. És la 14a edició d'aquesta sèrie.

Comas fa notar que els darrers anys s'ha repetit moltes vegades que Manresa viu d'esquena al riu i que cal recuperar aquest espai par a l'ús i gaudi de la ciutadania. «Fins i tot els darrers governs municipals han posat en marxa algunes campanyes de sensibilització i actes com la Festa del Riu, que es va celebrar per primera vegada l'any passat amb motiu del nomenament de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana i que, sortosament, ha tingut continuïtat aquest any».

60 anys d'esquena al riu

La ciutat, però, destaca l'historiador, «només fa uns seixanta anys que ha donat l'esquena al seu skyline. La silueta urbana de Manresa des de les primeres il·lustracions va ser sempre el Cardener, el Pont Vell, la Seu i la Cova. A més, una de les entrades principals a la ciutat es feia a través del Pont Vell -el pont més antic de Manresa- o de les passarel·les de fusta de Sant Francesc, reconvertides en un pont a final del segle XIX».

L'arribada del ferrocarril el 1859 i la construcció d'una palanca van accentuar aquest punt com un dels espais més concorreguts de la ciutat, remarca Comas, fet que va accentuar la urbanització del passeig del Riu a la segona meitat de segle XIX i que va ser el primer urbanitzat de la ciutat.

A banda, informa, la industrialització va comportar la instal·lació d'una gran quantitat de fàbriques tèxtils (Roda del Calderer, Panyos, Bonamossa, Cal Canyís, Sitges, Cots, Pont Vell, entre d'altres), que van aprofitar la força de l'aigua per als seus processos productius. «Per aquest motiu, corrues de dones i homes anaven a treballar a les fàbriques a primeres hores de la matinada, al migdia o al vespre».

El riu, «a més de ser un punt central de comunicació i de producció, va ser un espai d'oci i de diversió. No fa gaire temps, en dos articles de la seva sèrie setmanal a la revista Històries del Bages, que ahir va arribar a l'episodi 631, Comas parlava dels banys de riu i la normativa que hi havia. També al llarg de l'any molta gent hi anava a pescar i, de tant en tant, les diferents associacions de pesca feien campanyes de repoblació. La Societat de Caça i Pesca Legal de Manresa i Comarca es va fundar el 1902. D'altra banda, quan arribava l'estiu, al voltant del riu s'instal·laven diferents guinguetes i altres atraccions per a l'oci dels manresans».

De la nomenclatura als edificis

L'any passat, l'historiador va tractar els edificis amb història de Manresa i, anteriorment, la nomenclatura dels carrers, els manresans i manresanes il·lustres, la història d'alguns vials, les festes de la ciutat -que van protagonitzar la sèrie estiuenca tres estius consecutius-, els mercats i el comerç de la ciutat, deu moments bàsics de la història de la capital del Bages, les destruccions de Manresa i la Manresa de les Bases de Manresa, coincidint amb els 125 anys de la seva proclamació a l'ajuntament.

Nascut a Manresa, Francesc Comas Closas és llicenciat en Geografia i Història i ha treballat com a professor de primària i de secundària en escoles de la ciutat i de la comarca. És autor i coautor de llibres de text de primària, secundària i batxillerat, i de materials didàctics més específics. També ha escrit més d'una trentena de llibres de Manresa i la comarca, alguns dels quals centrats en institucions i entitats. El dels 40 anys del Bàsquet Manresa, el dels 700 anys del Gremi de Constructors d'Obres de Manresa i Comarca, un dedicat al pintor manresà Josep Vila Closes, el dels 200 anys del col·legi de procuradors de Manresa, la història del bàsquet a Sant Fruitós de Bages, o els 200 anys de l'edifici de l'actual residència Montblanc.

President del Centre d'Estudis del Bages, és un guia habitual de les visites històriques que s'organitzen a la capital de la comarca i també és un conferenciant de renom i membre de la Fundació Independència i Progrés.

L'any passat va publicar el llibre Passejades per Manresa (Zenobita Edicions) juntament amb la seva filla, Anna Comas, que és historiadora de l'art i museògrafa, i el fotògraf Genís Sáez. Recentment, s'ha presentat un opuscle dedicat als comerços emblemàtics de Manresa signat per ell i publicat amb la iniciativa de l'Ajuntament.