La Fundació Althaia de Manresa ha liderat l'estudi més important que s'ha fet mai sobre respiració artificial en pacients que estan ingressats a la unitat de cures intensives (UCI). Hi han participat 18 hospitals d'arreu de Catalunya i Espanya i s'ha analitzat el cas de 1.153 malalts. A més a més del de Sant Joan de Déu de Manresa han pres part en la recerca l'Hospital del Mar de Barcelona, la Vall d'Hebron o l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid.

El treball de recerca ha permès concloure quina tècnica és millor a l'hora de retirar la respiració assistida a un pacient, fet que té un alt impacte en la seva evolució ja que s'aconsegueix retirar abans la ventilació mecànica i es redueix el risc d'infeccions. L'estudi s'ha publicat a la revista científica d'àmbit internacional The Journal of the American Medical Association, la segona més important del món pel que fa a medicina i el sector biomèdic.

La retirada de la ventilació mecànica, un procés complex que pot condicionar la recuperació del pacient. La clínica aconsella reinstaurar el més aviat possible la respiració espontània, però això depèn de l'evolució del malalt.

L'investigador principal de l'estudi i coordinador de la recerca, Carles Subirà, metge especialista en medicina intensiva que treballa a l'UCI de Sant Joan de Déu, explica que un cop el pacient s'ha recuperat de la patologia «que l'ha fet que l'haguéssim de ventilar, és important retirar-li el més aviat possible perquè quants més dies de ventilació més complicacions poden sorgir, sobretot infeccions. A més dies de ventilació també hi ha més mortalitat».

Per fer l'extubació i tornar a la respiració espontània s'utilitzen actualment dues tècniques. Es fan servir indistintament perquè fins ara no estava científicament provat que un mètode fos millor que l'altre. L'estudi coordinat per la Fundació Althaia de Manresa demostra per primera vegada que una d'aquestes estratègies, l'anomenada pressió de suport, requereix un esforç menor per part del pacient i aconsegueix un major èxit en la retirada de la ventilació mecànica. «Es tolera millor», afirma Subirà. «Llavors s'aconsegueix que se li pugui retirar abans».

Amb aquesta tècnica el pacient continua connectat al ventilador amb una mínima pressió que assisteix la respiració durant 30 minuts. L'altra es coneix amb el nom de tub en T, i consisteix bàsicament en desconnectar l'aparell de ventilació per deixar respirar espontàniament el pacient a través d'un tub a la tràquea amb una font d'oxigen durant dues hores.