L'expresident de la Generalitat Artur Mas va fer gala aquest dijous a Manresa d'un pragmatisme combatiu. Pragmatisme quan va assegurar que en contra del que opinen molts sobiranistes ell és partidari que a Madrid no hi governi el pitjor per a Catalunya, el qui demana permanentment un 155, sinó algú amb qui s'hi puguin tenir canals de diàleg «mentre no siguem capaços de deslligar-nos legalment de l'estat». Ara per ara Pedro Sánchez. Combatiu quan va voler deixar clar des del principi que era a Manresa per defensar el projecte sobiranista.

Mas va ser a Manresa convidat per la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Va pronunciar la xerrada «Camins de futur» en una sala d'actes de l'institut Lluís de Peguera, la Simeó Selga, plena de gom a gom.

Però abans de parlar del futur va voler ressituar el present a base del passat més recent. Com per exemple quan va començar el procés sobiranista fa 7 anys no tenia cap mapa ni cap cartografia a seguir. Un cop vista la reacció d'un estat «que es proclama democràtic, de dret i que és membre de la Unió Europea, ara el tenim». També va destacar la majoria independentista que s'han aconseguit a les dues últimes eleccions al Parlament i que suposen un canvi de mentalitat «d'enorme profunditat». Finalment va constatar que Catalunya s'ha convertit en un subjecte polític a Europa i el món. «Si algun dia vols ser reconegut has de ser conegut».

Dit això va interpel·lar els assistents a fer-se i contestar «honestament» dues preguntes: «Hi ha una possibilitat real d'arribar a un pacte amb l'Estat espanyol per assolir una solució estructural per Catalunya que passi per un referèndum acordat?». Segons Mas, no. Segona pregunta: «El projecte sobiranista té avui prou força per tombar les estructures d'estat davant la indiferència de la Unió Europea? S'ha intentat i el preu ha sigut molt alt», va respondre. O sigui, que segons l'expresident tampoc o, en tot cas, hi ha camí a recórrer.

Dit això va plantejar els camins de futur, o «millor dit, coses a fer». Conjurar-se perquè el sobiranisme guanyi totes les eleccions que hi hagi d'ara en endavant perquè és l'única manera de mesurar el suport efectiu a l'independentisme. Va afegir que el 9-N i l'1-O van ser consultes heroiques però que no van superar el 42 % de participació, bàsicament de sobiranistes convençuts. També va dir que cal una bona acció de govern que demostri que hi ha capacitat per construir un país que val la pena; procurar que no governin a Madrid «els més bèsties de l'estat esperant que algú ens ajudi» i teixir aliances europees i internacionals.

Mas també va fer crítiques. Va afirmar que l'actual confusió del món sobiranista «és un llast» que «no és atribuïble a Madrid ni a la Unió Europea, sinó a la incompetència dels catalans sobiranistes. De nosaltres mateixos». Va reclamar una estratègia conjunta que, segons la seva opinió, no existeix per càlculs partidistes.