Aquest dimecres, 3 de juliol, va fer 160 anys del primer tren que va unir l'estació del Nord de Barcelona amb l'estació dels Ferrocarrils del Nord de Manresa. La durada del trajecte va ser de 80 minuts. L'equivalència més aproximada del recorregut actual seria des de la parada d'Arc de Triomf i la durada actual del trajecte és de 68 minuts per als combois més ràpids i 84 per als més lents, pràcticament la mateixa. La durada seria encara superior si es compara amb l'estació de plaça Catalunya, que és la més utilitzada per la seva centralitat per la majoria de viatgers provinents de la capital del Bages.

Concretament, dels 38 viatges que es fan en un dia feiner entre Barcelona i Manresa, la majoria de trajectes, 18, van tardar 76 minuts; 14, els mateixos 80 minuts que fa 160 anys; un va ser de 84 minuts; un altre de 82; un altre de 81; un de 70 minuts i dos de 68. La suma de minuts dividida pel nombre de viatges dona una durada mitjana del trajecte de 75,3 minuts.

O sigui, que es pot dir que hi ha hagut una millora en la durada i que la velocitat dels trens ha augmentat, ja que ara hi ha moltes més parades que a mitjan segle XIX i això permet donar servei a molts més viatgers.

Una altra cosa és si es considera acceptable que hi hagi tres trens que facin el trajecte en més temps que fa 160 anys i catorze en el mateix que el 1959. Sumats, els combois que tarden més o igual que el segle XIX suposen el 45% del total, gairebé la meitat del servei.

Un percentatge similar correspon a la franja de servei que millora el recorregut en 4 minuts menys, mentre que les millores més significatives de 10 i 12 minuts es gaudeixen en tres trens.

Tres combois que milloren el temps de trajecte, tres que l'empitjoren i el gruix que el rebaixa molt poc o el manté és el balanç d'un període de 160 anys durant els quals s'ha passat de la publicació de L'origen de les espècies, de Charles Darwin, a la intel·ligència artificial i els ordinadors quàntics.

Això és tant com dir que mentre en aquest període s'ha passat de separar ciència i religió a la clonació d'éssers vius els usuaris que agafaven el tren per anar de Barcelona a Manresa tardaven pràcticament el mateix a fer el recorregut.

Per això fa 10 anys un centenar de persones, entre les quals n'hi havia de vestides d'època, es van manifestar per la ciutat per reivindicar un tren més ràpid i van dedicar una monumental xiulada a la Renfe. Ahir no hi va haver cap manifestació.

A la línia R4 hi ha hagut dos accidents mortals en 3 mesos. El primer va ser el novembre passat, quan un esllavissament va provocar que un comboi descarrilés i va costar la vida a un home de 36 anys.

El febrer va tenir lloc la segona tragèdia a la Renfe de Manresa quan a la línia de Rodalies, entre la ciutat i Sant Vicenç de Castellet, un comboi que acabava de sortir de la capital del Bages per la via equivocada va xocar frontalment contra un tren que anava en sentit correcte, provinent de Barcelona. Com a conseqüència, la conductora del comboi en sentit Manresa, de 26 anys, va morir. I més d'un centenar de passatgers van resultar ferits, sis dels quals greus. Amb morts sobre la via el temps ha passat a segon pla.