«Existeix la Catalunya Central?», la resposta al títol del debat que va oferir ahir a la tarda la Universitat Catalana d'Estiu a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa seria que sí, però amb una llarga llista de peròs. Tants com febleses que ha generat la situació de precarietat que la tenen tan poc lligada que permet que no tingui capital ni seu del Govern o que Igualada i la part sud de l'Anoia se'n vagi a formar part de la vegueria del Penedès.
El principal però és que poderoses forces com l'envelliment i la despoblació, la societat líquida de les xarxes socials i les polítiques de campanar poden empènyer més en contra que no pas a favor la feble aposta del Govern de la Generalitat, de les administracions locals i els actors socioeconòmics que sí que la veuen com una aposta de futur.
Hi va haver consens sobre la necessitat que territoris que tenen aspectes comuns -no només emocionals sinó bàsicament el fet de no estar enquadrats en altres àmbits territorials molt definits- es coordinin i treballin en xarxa per aconseguir tenir més pes a l'hora de reclamar una part del pastís.
La Universitat de Vic-Central de Catalunya va ser apuntada com un agent que podria fer de pal de paller a l'hora d'engegar simposis sistemàtics. Una idea de la qual es va posar de manifest que el mateix nom ja era un reflex del galimaties existent.
