Un politòleg, Ramón Cotarelo; una advocada, Maria Vila; i un periodista, Quico Sallés, van disseccionar ahir el judici al procés català a la primera taula rodona de la Universitat Catalana d'Estiu. Van arribar a dues conclusions. Una, que el xou mediàtic que s'ha generat entorn del judici pugui arribar a «anestesiar» la societat catalana i a normalitzar una situació que, segons van dir, no en té res, de normal. I dues, és un judici que s'ha fet trencant totes les regles possibles per escarmentar el moviment independentista. El que se'n diu un judici farsa.

La taula rodona es va celebrar ahir a la tarda a l'Espai Plana de l'Om moderada per la coordinadora de l'àrea de Drets de l'UCE, la professora de la Universitat de Barcelona Eva Pons. Hi faltava un dels advocats de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye. Va excusar-se per carta perquè havia de ser a Estrasburg amb ells dos. Així que el debat va quedar en mans de Cotarelo, Vila i Sallés. No van decebre el públic que va omplir la sala.

Cotarelo va ser l'encarregat d'obrir el foc per dir que el judici és una farsa amb l'objectiu de «perseguir els enemics polítics de l'Estat que no busca fer justícia sinó escarmentar i fer por». Com a tal «només se'n podria fer una anàlisi si fos teatre, i tot i així seria difícil». Per tant, només se'n pot fer una lectura política. Seguint l'argument del que han opinat recentment alguns juristes, Cotarelo va assegurar que es tracta d'un cop d'estat de la Constitució, una Constitució «que és fruit d'un cop d'estat orquestrat el 78 i fruit, al mateix temps, d'un altre cop d'estat. El del 18 de juliol del 1936». Per a Cotarelo els tribunals, «que són uns grups d'amics», han posat en evidència que els cops d'estat «són la normalitat a Espanya».

Maria Vila és jurista i membre fundadora del col·lectiu Drets. Va ser tant o més contundent que Cotarelo: «Catalunya és un país ocupat. Ho hem de dir més sovint i més clarament». La mostra, segons el seu punt de vista, són els policies que es van enviar a Catalunya l'1-O. «Però això també passa amb jutges i a altres nivells de l'administració». Vila va fer, també, autocrítica. «El 9-N va passar de ser un referèndum a ser una consulta i finalment un procés participatiu». Va opinar que «veure'ns com a víctimes ens afebleix i ens desposseeix de la capacitat de fer res, i aquest és el seu objectiu».

El periodista Quico Sallés és una de les persones que més en saben del judici al procés. El va seguir des del minut u fins al darrer segon. De tot el recorregut que ha fet el procés n'ha extret la conclusió que hi va haver un moment que els poders de l'Estat van trobar creïble l'amenaça de la independència i ja «feia anys que es preparava». A Catalunya, en canvi, «hi havia un profund desconeixement de la capacitat de foc de l'Estat espanyol, que també desconeix Catalunya però això no és important perquè té el poder». Per a Sallés, un estat de dret es regeix teòricament per uns regles, però «aquí no n'hi ha», i «institucions de l'estat dins l'estat» com la Guàrdia Civil o la Fiscalia «han funcionat». D'aquesta manera s'ha arribat a un judici que és un «escarment, una oportunitat perquè no hi hagi resistència sinó victimització» i incriminar totes aquelles persones que amenacin la integritat d'Espanya. Una estratègia, va dir, en la qual ha treballat des de fa anys.