El taller de pintura «Del pinzell a la denúncia», organitzat en el marc dels Espais Creatius de Manresa i dins la commemoració del Dia Internacional de les Persones Refugiades, ha estat molt interessant. Ha vingut gent de procedències (la majoria persones refugiades) i d'edats molt diferents, una gran part dels quals sense gairebé haver pintat mai, i tant el procés com el resultat han estat molt enriquidors per tots.
La meva proposta artística era prou oberta perquè tothom fos lliure d'expressar el que volgués, però amb un tret de sortida comú perquè tinguéssim alguna referència des d'on començar. Exposava sobre una superfície imatges i frases que des del meu punt de vista feien referència al tema. Després d'observar-les, cada persona escollia alguna imatge o concepte per començar a crear, ho compartíem per parelles i seguidament començàvem a esbossar-ho de forma individual.
Em va agradar molt l'actitud positiva que van mostrar tots i la predisposició a intentar plasmar allò que volien transmetre sense autolimitar-se per la poca experiència prèvia amb la pintura. La poca disposició de temps no va impedir que cadascú crees una obra de més de mig metre on es podia veure reflectida cada una de les seves aportacions des d'un punt de vista personal.
Em va agradar conèixer de prop les seves opinions, emocions i crítiques al voltant d'aquest tema i poder compartir tot això tan intens mitjançant la pintura. Crec que és interessant treballar temes actuals a través de l'art perquè aquest mitjà permet expressar la raó però també l'emoció, i és aquí on podem percebre les persones i les històries que hi ha darrere de cada obra.
Finalment, vam penjar totes les obres al carrer i d'aquesta manera vam acostar les veus de tots els participants als ulls de tothom. Crec que així hem satisfet dues vessants importants de l'art: el procés creatiu personal i el fet de compartir-ho amb els altres per convertir-lo en un mitjà d'expressió i de denúncia.
