Per a un pacient d'edat avançada estar en un espai amb llum natural és molt important. Si no en té, és més fàcil que es desorienti. Aspectes com aquest s'han tingut en compte a la nova unitat d'Althaia pensada per al pacient crònic complex, que és un servei inèdit als hospitals de Catalunya. Un altre, tant o més important, és que les persones cada cop vivim més anys i que, en conseqüència, hi ha més pacients crònics. Tot això, sumat a un canvi de paradigma: no fer adaptar el pacient a la sanitat sinó la sanitat al pacient.

Segons dades facilitades per Althaia, si bé el pacient crònic complex només representa entre el 3 i 5% de la població general, consumeix el 65% dels recursos sanitaris. Es caracteritza perquè té molta patologia i pateix freqüents descompensacions i reingressos hospitalaris que requereixen la coordinació dels diferents professionals i serveis assistencials. Al territori de referència d'Althaia, aquest pacient representa entre 8.000 i 10.000 persones.

500 pacients en mig any

En el primer mig any en funcionament, la unitat ha atès 500 pacients i, com destaquen els seus responsables, ha permès evitar el 40% dels ingressos hospitalaris convencionals evitables.

Està a la planta 0 de l'Hospital Sant Joan de Déu, on s'han reconvertit 8 box de l'Hospital de Dia mèdic. A cadascun, hi ha un llit, una butaca per a l'acompanyant i llum natural. Obre del diumenge al migdia al divendres a la tarda -es deixa fora el dissabte perquè la portin les mateixes persones-i la dirigeix un equip format per un metge, una infermera gestora de casos, una infermera assistencial i un tècnic en cures auxiliars infermeres. Els pacients s'hi deriven majoritàriament del Servei d'Urgències i quan marxen de la unitat se'n fa seguiment a l'Hospital del Dia. No tanca en tot l'any.

48 hores com a màxim

El doctor Domingo Ruiz, cap del servei de medicina interna d'Althaia, apunta que les persones que ingressen a la unitat, hi estan com a màxim 48 hores. «En aquest temps, el que s'ha de valorar és si la persona necessita algun tractament. Si es veu que ha d'estar més dies ingressada, es puja a planta; si necessita algun altre tipus de recurs sanitari, es tramita. Si prové d'una residència i es pot solucionar el que pugui tenir en un temps breu i evitar una hospitalització llarga, es fa».

Tot i que no sigui matemàtic, és procura que més de la meitat de les persones que hi arriben pugui marxar a casa, «i, més o menys, s'està aconseguint. És una atenció que es podria fer a Urgències, però l'àmbit és molt més amable i permet treballar amb més calma». Insisteix que «l'objectiu no és alliberar el Servei d'Urgències, tot i que pot complir aquesta funció, sinó tenir un pas intermedi, com ja diu el nom». També, «evitar l'estada hospitalària de les persones que venen a la unitat, que habituament són grans i tenen malalties cròniques complexes, perquè quan estan molt temps ingressats hi ha vegades que fan més problemes i, amb això, disminueixes el risc dels problemes relacionats amb l'hospitalització».

La infermera Teresa Roselló, gestora de casos de pacient complex, hi afegeix que «es vol donar una altra mirada a l'atenció d'aquest pacient que és més complexe, que té més patologies. Una valoració més integral». Insisteix en la idea d'«evitar ingressos que poden ser evitables». «Quan els ingressem és perquè tenen un problema agut de la seva o de les seves malalties, i necessiten estar a l'hospital», remarca Ruiz.

Les tres D per valorar

A partir del moment que un malalt arriba a Urgències, explica Roselló, s'utilitza una «eina que s'ha fet aquí, que són les 3 D per valorar les tres dimensions del pacient: tant l'aspecte funcional, com el cognitiu i el social, i fas un diagnòstic de situació. A partir d'aquí, a Urgències poden veure quin pla és el millor». S'utilitza bàsicament per a pacients majors de 75 anys amb comorbiditat, polifarmàcia i reingressadors. A banda, «al matí, jo com a gestora, miro els pacients que hi ha a baix a Urgències i, amb uns criteris que hi ha establerts -que hi hagi una estabilitat clínica, que sigui un pacient que l'hospitalització no durarà més de 48 hores, que tingui un bon entorn social- te l'emportes cap dalt, el valores i busques els recursos: els fas anar cap a casa, cap a una hospitalització, si necessita convalescència...»

Tant Ruiz com Roselló fan un balanç molt positiu de la unitat.