El genocidi de Rwanda té un relat que s'ha insistit a vendre a través de diferents mitjans -cinema, premsa, llibres i fins i tot la Viquipèdia- que dista molt del punt de vista de les persones i entitats coneixedores del que va passar (Inshuti, el Fòrum per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, Umoya...)

Segons el discurs articulat per protegir el govern del país, amb el president Paul Kagame al capdavant i el Front Patriòtic Rwandès (FPR), van ser els hutus els que van cometre el brutal genocidi, mentre que l'FPR s'hi va enfrontar per garantir la seguretat de la ciutadania.

Els testimonis i les proves, però, en donen una versió molt diferent, que té en el control dels recursos naturals del Congo i el conflicte a l'Africa dels Grans Llacs la principal raó de ser. Segons els testimonis recollits a la querella contra el president Kagame i 40 militars més, el planificador va ser l'exèrcit tutsi de l'FPR, i la població, en general, en va patir les conseqüències, excepte les oligarquies tutsis que van formar l'FPR, que van iniciar les matances des de fora el 1990 i van provocar deliberadament la reacció de les milícies hutus el 1994, després que el 6 d'abril d'aquell any l'anomenat escamot Network, encapçalat pel president Kagame, assassinés Juvénal Habyarimana, llavors president de Rwanda. És el que explica un informe de l'any 1997 elaborat per l'inspector australià de les Nacions Unides Michael Hourigan.

El fet que les proves acumulades apuntin a l'FPR tutsi en contradicció amb el relat interessat amb què s'ha volgut reescriure el genocidi, és un dels nombrosos problemes amb què topa la causa de l'assassinat de la infermera manresana Flors Sirera el 1997 a Rwanda, que, malgrat tots els impediments, tira endavant.