La Facultat de Ciències Socials de Manresa ha celebrat 10 anys del grau en Mestre d'Educació Infantil. En una dècada, ha format 470 mestres, la gran majoria dones, per convertir-les en professionals crítiques i respectuoses, compromeses, disposades a continuar formant-se i aprenent i que treballin per una educació adaptada a les necessitats del segle XXI.

Innovar, dinamitzar l'educació del territori, valorar la feina que fan les estudiants i afavorir el contacte de les futures mestres amb els infants des del primer curs dels estudis són algunes de les característiques del grau, que s'ha convertit en un dels referents en la formació de mestres especialitzades en el treball de la ciència i l'experimentació a les aules dels infants de 0 a 6 anys.

Montserrat Pedreira, directora del grau, i Sílvia Mampel, coordinadora dels estudis, són dues de les mestres que han format part de l'equip docent des dels inicis.

Un mestre del segle XXI

L'equip docent dels estudis va definir des del primer moment com havia de ser un mestre que hagués d'exercir en el segle XXI. A grans trets, explica Pedreira, ha de ser «una persona responsable, respectuosa, empàtica, amb valors ètics i preocupació pels altres i pel món, que estimi la seva feina i l'afronti amb il·lusió i esperit positiu». També, formada i amb coneixement per decidir amb criteri, compromesa amb l'educació del seu entorn i que treballi per millorar l'educació i el conjunt de la societat, conscient que no pot deixar mai de formar-se, disposada a participar en debats per millorar com a mestra i amb interès per informar-se, culta i oberta.

Un dels trets diferencials de la formació de les futures mestres és l'acompanyament conjunt que reben per part de l'equip docent, format per professorat expert, que en la majoria de casos està exercint professionalment en aules d'infantil. Dins el grup de professors col·laboradors hi ha Joan Badia, que destaca que els estudis han fet un esforç per «fer un equip de professors i no una suma de docents, i això és innovador quan parlem d'universitat». Badia també posa en relleu l'aposta per formar docents conscients de la necessitat de l'aprenentatge continu, perquè «per fer aprendre, sempre cal estar aprenent».

Pep Llenas compagina la feina de mestre a l'escola Sant Ignasi amb la formació de mestres a UManresa. Explica que des del primer moment va decidir que volia contribuir a «donar valor a aquesta etapa educativa tan poc valorada, la que va dels 0 als 3 anys». Amb l'experiència d'haver format molts mestres, diu que un dels trets diferencials dels estudis d'UManresa és que bona part dels docents «estem a les aules, que no treballem només des de la teoria, sinó que podem parlar des de l'experiència directa. Fas de forner tocant la farina i no explicant com funciona la panificadora».

«La formació que s'imparteix a UManresa per formar mestres és molt bona perquè té una línia clara», afirma Carme Alemany, una altra de les professores col·laboradores del grau. Alemany té clar que per fer de mestre cal, en primer lloc, una actitud: «Amb actitud podem adquirir coneixements, però els coneixements no serveixen de res si no hi ha una actitud. Per això, quan un alumne t'arriba amb alguns dèficits en coneixements matemàtics, per exemple, saps que se'n sortirà i podrà arribar a ser un bon mestre si hi posa l'actitud necessària». Segons aquesta docent, «a UManresa es fa una formació que precisament treballa aquesta actitud, molt oberta, amb una idea clara de transformar com ha de ser l'aprenentatge, amb molt debat, molta orientació a l'assaig i error i molta reflexió sobre com aprenen els infants».

Valorar més la feina

Carme Montiel, una altra de les professores col·laboradores, es refereix a la complexitat de formar futurs mestres. «Se'ns demana que fem alumnes competents en la seva professió, i això no es pot fer només amb classes magistrals ni amb assignatures». Per a Bianca Mur, els estudis d'UManresa estan aconseguint «que les noves mestres canviïn la mirada sobre l'educació i que ajudin a valorar més aquesta feina, facin recerca, innovin, es formin i actuïn de manera oberta per poder fer un bon acompanyament de l'aprenentatge dels infants».

Innovant la ciència a les aules

Els estudis d'Educació Infantil d'UManresa s'han consolidat com un referent en l'impuls de la introducció de la ciència a les aules dels més petits. A banda de formar les futures mestres perquè puguin treballar la ciència i l'experimentació amb els infants, els estudis han posat en funcionament el Lab 0-6, un espai amb propostes per a infants que els facin plantejar preguntes i experimentar. Al Lab 0-6, les estudiants poden fer pràctiques, el professorat del grau pot investigar i mestres d'escola en actiu poden formar-se per tenir eines i estratègies per treballar la ciència a les aules.

Al mateix temps, explica Pedreira, «el Lab és una oportunitat per a les estudiants d'estar en contacte directe amb els infants i de veure quin és el seu comportament davant de totes les propostes. No ens fa por el contacte directe amb els infants i volem que les estudiants el visquin des del primer moment». Com a resultat d'aquesta especialització, UManresa ha col·laborat en la creació d'espais de ciència al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, i ha participat en congressos internacionals per explicar el Lab 0-6.

El treball per al territori

L'educació no pot aïllar-se del que passa al seu entorn, per aquest motiu, en aquests 10 anys, el grau ha fet una forta aposta per incidir i dinamitzar l'educació del territori proposant activitats de reflexió, com la Jornada de Diàlegs Educatius, i conferències, i afavorint el diàleg de docents a través de grups de treball i impartint formació adreçada a professionals de l'educació. En el cas dels estudiants, aquesta implicació es treballa en les Accions Integradores, incloses en el programa dels estudis. Les Accions Integradores fan que estudiants de diferents cursos hagin de treballar en equip en projectes socials vinculats a l'educació en benefici d'entitats i institucions del territori.