L'Ajuntament de Manresa no acabarà amb el patriarcat, pare del masclisme que desemboca en crims com la violació d'una menor. L'Ajuntament no té competències ni recursos per acabar amb el patriarcat, de manera que tota discussió basada en aquesta exigència era tant justa com limitada en el ple municipal de dijous, sobretot quan va derivar en una enganxada entre Gemma Boix, de Fem, i Cristina Cruz, d'ERC, que creuen en el mateix però es van tirar els plats pel cap.

Després es va baixar a l'asfalt del carrer Aiguader i el seu barri, i al pla de xoc que s'hi aplicarà no pas perquè s'hagi produït el fet criminal, sinó perquè ja estava previst. Però la realitat política és la seva aparença, i aquesta ordena els fets: primer va saltar la notícia del crim, vam mirar la casa i el carrer, ens vam esglaiar, i justament llavors el govern va anunciar el pla de xoc.

Casualitat que s'interpreta com a causalitat? Potser sí. De fet, un pla com aquest no s'improvisa en una tarda. Havia d'estar preparat. Però exhibir-lo va anar molt bé per projectar una imatge d'Ajuntament que reacciona.

Parlem d'asfalt, parlem de totxos, parlem d'edificis, parlem d'enderrocar i de construir. El mateix ple que parlava d'un carrer curull d'ocupacions, que necessita un pla de xoc, va aprovar gastar quatre-cents mil euros en comprar la penúltima finca del triangle de la Bonavista. En tres còmodes terminis: una paga i senyal aquest any, i la resta, meitat i meitat entre el que ve i l'altre. I llavors la casa -la de l'estanc, per entendre'ns- serà municipal i es podran obrir negociacions amb la propietat de l'última finca, la que encara és privada i dona a Mossen Cinto -la dels mobles, per entendre'ns- per fer la gran ordenació. Quina ordenació? Això és el que el ple no va aclarir, perquè el govern no es va mullar al respecte.

Què en fem, de la Bonavista, quan tot el que encara roman dempeus vagi a terra? Fem que la plaça pública ocupi la totalitat de la superfície? O engeguem una operació per alçar un edifici singular a la cantonada de Mossèn Cinto i Bisbe Comas? Als mapes del pla general apareix aquest immoble, de planta circular, però la concreció es realitzarà amb un pla urbanístic específic.

Un edifici, com? Un edifici de què? De pisos cars? D'oficines? O d'habitatge de lloguer social? Això agradaria als de Fem, que volien concrecions, i com que no els hi aclarien es van abstenir. Els socialistes s'estimarien més la plaça extensa, sense cap immoble, però van admetre que aquest no era el tema a votació. La discussió sobre l'aspecte final de la Bonavista arribarà més endavant. Caldrà estar-ne pendents, perquè l'espai és important i emblemàtic, i el que s'hi faci no es pot limitar als criteris d'endreça i utilitat. Si s'aixeca alguna estructura, ha de ser realment singular; ha de fer goig i no envellir fàcilment. En altre cas serà una oportunitat malaguanyada.

Plans de xoc, plans de futur. La Manresa vella que cal apuntalar d'urgència i començar a refer amb constància, i la Manresa que pot lluir si s'apliquen bones idees perquè no costarà trobar qui aposti per invertir-hi. I una cosa a quatre passes de l'altra. És el que tenen les ciutats.