«Al Centre Històric fa falta un gran pacte de ciutat que no sigui a un termini de 4 anys»

Quan va entrar com a comissionat substituint Adam Majó ja es va dir que, d'entrada, el càrrec duraria fins a les eleccions.

Sí, s'ha complert la previsió, i és que hi havia una data d'inici i de final, que és el final de mandat.

Al nou mandat s'ha substituït la figura del Comissionat del Centre Històric pel d'una regidora del Centre Històric, que és Claudina Relat. Com ho valora?

Si a la persona que l'exerceix se li donen totes les atribucions, i crec que serà així, és millor perquè entra directament a l'equip de govern i, per tant, a les deliberacions, a les reunions, i això fa molt més àgil una part de la feina.

La part positiva del comissionat és que estar fora del govern potser li facilitava el tracte amb la gent. Era independent. El canvi pot perjudicar això?

Crec que depèn molt de la persona que porta la nova regidoria. Si és oberta, empàtica, que connecta amb la gent que forma part d'aquest territori de Manresa, no hi veig cap inconvenient.

No haver exercit ni un any, li deixa mal sabor de boca?

Hi ha dues línies engegades en relació amb l'àmbit d'habitatge i més estructural que, si se segueixen, no ha de ser un inconvenient. Hi ha altres actuacions de dinamització que penso que, les que funcionen, poden tenir continuïtat deixant de banda la persona que hi ha al davant.

De què se sent més satisfet del que ha continuat o iniciat?

Fer costat a iniciatives que es munten des de la mateixa zona. El FABA, Tarima, la revetlla de la Seu... I, per altra banda, iniciatives que hem engegat i han tingut una bona acollida. L'exposició de fotografies i l'edició de postals, propiciar alguns murs artístics, vetllar per temes urbanístics, pel tema d'habitatge. La creació del Centre Històric d'Art (Visuals), que és una galeria d'art nova perquè els espais no sempre són els mateixos. Donar a conèixer i promoure el treball sobre comerços emblemàtics. Hem continuat el concurs de flors als balcons. Hi ha tot un seguit de coses que fan que sigui un sector viu. Crec que ningú no el pot percebre com un territori mort. Al contrari. En general, passen més coses en bona part dels carrers d'aquests barris que en altres sectors de la ciutat. Per exemple, un dels sectors que estan tirant endavant i que creixerà a curt termini, segur, és el de la restauració. A curt termini també es farà el parc infantil de la plaça del Milcentenari, i hi ha tot el tema de l'antiga església de Sant Francesc que, amb l'Anònima, han de ser objectius per a aquest mandat.

Les Escodines ha estat notícia per una agressió sexual grupal. La sensació d'inseguretat que hi ha qui relaciona amb el Centre Històric, al qual pertany aquest barri, és fonamentada?

El sector de les Escodines és dels que han perdut més comerç i força habitatge. Això és una evidència. I, dins del sector Escodines, el carrer d'Aiguader està perfectament detectat pels veïns i l'Ajuntament, i durant tot el període que he estat a l'Ajuntament, hi hem estat a sobre, però és evident que no n'hi ha prou. Fan falta moltes feines de coordinació, no només amb l'Ajuntament, sinó amb altres institucions autonòmiques i fins i tot de l'Estat. Difícilment n'hi ha prou amb accions d'una part. Hi conflueixen temes jurídics, temes fins i tot de relacions internacionals, de fluxos migratoris, problemàtica d'estructuració social. La sensació d'inseguretat que hi pot haver en sectors del Centre Històric pot ser una, però la realitat no és gaire diferent al conjunt de la ciutat.

Què voldria haver resolt?

Un dels grans objectius és el tema de l'habitatge, i no és resol ni en un mandat, ni en vuit mesos, ni en dotze. En habitatge, àmbit urbanístic i grans accions, al Centre Històric fa falta un gran pacte de ciutat que vagi més enllà dels partits polítics, i que no sigui a un termini de quatre anys.

L'Ajuntament va pel bon camí per recuperar-lo?

Fins ara, hi ha hagut un condicionament molt important, que és l'econòmic, i això privava que hi pogués haver més ajudes a l'habitatge. A partir del 2020 ja es podria començar a visualitzar algun tipus d'acció una mica més contundent i, per altra banda, per revertir aquesta situació, faria falta que la Generalitat i l'Estat també tiressin endavant plans d'habitatge que vagin més enllà de les bones intencions. Fa falta que, a banda de plans, hi hagi diners, i actualment o n'hi ha pocs o no n'hi ha, des del punt de vista públic, i des del punt de vista privat, hi ha hagut i hi ha iniciatives interessants de petits constructors, que són els que en aquesta moments estan rehabilitant edificis al Centre Històric.

Quan li demanava del que estava més satisfet ha esmentat el tema de l'habitatge...

Hi ha gent dins de l'equip d'habitatge que està fent una feina molt important. Comencem a saber els pisos que hi ha realment desocupats. Sabem que són bastants menys dels que crèiem. Per prendre decisions importants, s'ha de tenir la informació important. Fins fa poc no es tenia, però en aquest moment s'està en vies de disposar de dades importants.

És la gran prioritat, el tema de l'habitatge?

Per mi sí. En algunes ciutats està passant que hi ha comerç però que hi ha pocs habitatges ocupats, amb habitants censats, i això no hauria de passar a Manresa.

Quina creu que hauria de ser la via per aconseguir-ho?

Hi ha diferents línies. Actualment, hi ha ajudes, lligades a l'Ajuntament i a Fòrum, com el tema de masoveria i unes carències en els pagaments. És una línia que té un perfil bàsicament social. Hem de passar de nivell. No hem de pensar en un Centre Històric amb un perfil social sinó amb un perfil mosaic, que hi hagi una mica de tot. Hi ha demanda d'habitatge per part, sobretot, de gent jove. Vol dir que si hi hagués més oferta la gent acabaria llogant els pisos. El que passa és que el particular no hi veu una rendibilitat clara. Fan falta estímuls perquè es mogui el món de la construcció i de l'habitatge en general.

Què ha descobert del Centre Històric que no sabés abans de ser-ne comissionat?

Segurament hi ha més vitalitat de la que es pugui percebre. A banda de les associacions de veïns, hi ha les de comerciants. Moltes entitats hi tenen la seva seu social. Hi ha L'Antic, que fa un paper dinamitzador interessant. Aquesta vitalitat està uns graons per sobre del que, segurament, perceps si no hi ets en el dia a dia.