«Un pintxo pote?». «Sí». «Hi voleu cervesa?». Aquesta conversa va sonar, ahir a la nit, a onze restaurants del Centre Històric de Manresa. Són els establiments on cada dijous, a l'hivern, i cada dimecres, de juny a setembre, es fa el Pintxo Pote. Ahir, però, la tapa era especial. Tenia el tomàquet com a estrella i formava part de la 3a Festa del Tomàquet del Bages. A l'hora de tancar l'edició, la clientela havia anat augmentant.

Meritxell Oller, treballadora de l'Espai Rubiralta, explicava que la majoria dels comensals que hi havien anat fins a les 9 del vespre s'havien apuntat al Pintxo Pote Tomaquer. És el cas d'un grup de vuit persones que van començar la ruta per aquest establiment i que comentaven que són assidus al Pintxo Pote setmanal.

Restaurant, parada i productor

Pels volts de les 8 del vespre, hora d'inici de la proposta, que es va allargar fins a exhaurir existències, a la Vermuteria Santa Rita, al carrer Cap del Rec, la responsable, Vicky Garcia, preparava amb el peixeter Agustí Perramon, amb parada al mercat de Puigmercadal, una deliciosa i refrescant tapa a base de tàrtar de salmó amb tomàquet rosa ple. Enguany, la proposta ha reunit per a cada tapa un restaurant, una parada del mercat de Puigmercadal i un (o més) productor de tomàquets. Les onze tapes que es van servir ahir es podran degustar dissabte a les parades del Puigmercadal participants en el marc del Mercat de Tomàquets, de 12 a 2 del migdia.

En el cas de Garcia i Perramon, mentre que ahir va ser ell qui va anar al restaurant per preparar junts la seva proposta, dissabte Garcia anirà al mercat per ajudar-lo. Els tomàquets els va posar Cal Masses, de Sant Salvador de Guardiola. Garcia comentava que tenia previst fer entre 100 i 150 platets mentre que un dimecres normal en prepara entre 80 i 100 de la tapa que ofereixi. Ambdós celebraven la iniciativa dels organitzadors de la Festa del Tomàquet als bars de l'associació L'Antic. «És fantàstic! Els que ho fan ho cuiden molt. És divertit i és una manera de posar en contacte les parades del mercat amb els restauradors, amb els que ens estimem i necessitem», deia Perramon. Per a Garcia, «tot el que siguin col·laboracions amb els proveïdors és enriquidor i ajuda a fer xarxa».

No gaire lluny d'allà, al carrer de Sobrerroca, Moisès Rojas, del restaurant Quinze, oferia una minihamburguesa de vedella amb tomàquet pebroter al punt de pesto i formatges amb producte de la carnisseria Quimeta del mercat i tomàquets de L'Horta que Brota i Silveri Tarrés. Comentava que «nosaltres sempre anem a buscar la carn i el peix al Puigmercadal i també anem a la parada de l'explotació Les Arnaules a la plaça [Major]». Valorava positivament l'aposta pel producte de proximitat de la Festa del Tomàquet i les activitats que inclou.

En una taula de l'establiment, dos nois i dues noies havien quedat per tastar la tapa del Pintxo Pote Tomaquer. Igual que un grupet que va arribar al local al cap de poc. Tots ells celebraven l'aposta pel producte de km0. L'Alba i la Rosalia recordaven que l'any passat van anar a tastar les tapes al Puigmercadal. Lamentaven que s'hagués promocionat poc.

A la plaça Major, el bar Toni's servia callos de la parada de menuts de Ramon Soler amb tomàquet cor de bou de Can Calafell. Anna Muñoz, cambrera a l'establiment, deia que potser a l'estiu no venien tant de gust les tapes com quan fa més fred. Ahir, però, no ho semblava pas...