Prevenir i detectar les agressions sexistes que sovint queden a l'ombra en un context d'oci nocturn. Des d'una mirada de menyspreu, un tocament sexual no desitjat o una amenaça per practicar relacions sexuals. Una bona part dels consistoris de la Catalunya Central aposten per

reforçar la campanya de sensibilització envers la violència de gènere a l'hora d'organitzar l'oci nocturn de les festes majors d'estiu. Il·luminar més els carrers foscos, situar punts liles enmig de la festa i oferir una formació sobre perspectiva de gènere als locals i entitats dels municipis són les respostes de l'administració local davant el mar d'agressions sexistes que colpeix la ciutadania.

L'última enquesta de violència masclista de Catalunya mostra un increment de les dones que van manifestar haver patit algun tipus d'agressió sexual, ja que s'ha passat del 0,3% de dones l'any 2010 a l'1,1% el 2016. En aquest context, la Diputació de Barcelona ha impulsat la campanya Lliures de masclismes, que, com a novetat respecte d'anys anteriors, ajudarà els municipis més petits, de menys de 20.000 habitants, amb la cessió dels punts liles perquè els instal·lin com a espai de suport durant les activitats d'oci nocturn. A banda, també ha dissenyat una guia per a l'elaboració de protocols davant les violències sexuals en espais públics d'oci.

Aquesta guia estableix una sèrie de mesures per reduir els comportaments sexistes i la discriminació del col·lectiu LGTBI que els municipis de la Catalunya Central comencen a implantar de cara a les festes majors d'estiu i exploren aplicar-les en altres contextos d'oci nocturn, com la nit de Cap d'Any i Sant Joan.

«Aquest any s'ha triplicat el pressupost, amb un capital de 10.000, que s'invertirà en la campanya de prevenció contra les agressions sexistes», afirma la tinenta d'alcalde de Feminismes i LGTBI de Manresa, Cristina Cruz. Un capital que es destinarà a il·luminar els passatges més obscurs, a formar els dispensadors de barres i dels locals, a imprimir més pancartes amb missatges i a una ampliació de l'horari del punt lila. El dia 2 de setembre serà quan aquest punt allargarà més, fins a 2/4 de cinc de la matinada, però sovint l'ambient festiu arriba més enllà d'aquesta hora.

L'any passat el punt lila de la capital del Bages va registrar tres episodis d'agressions sexuals lleus que no van necessitar derivació. «Vam tenir moltes consultes en aquest punt de suport lila. El nostre horitzó és aconseguir reduir aquests casos, però mentre hi siguin és positiu que ens arribin i que puguem actuar en conseqüència», considera la regidora Cristina Cruz.

La Patum és un altre dels contextos on l'Ajuntament de Berga va decidir impulsar una campanya per prevenir les agressions sexistes. «El punt lila va aterrar per primera vegada a Berga durant la Patum de l'any passat i, des d'aleshores, oferim un suport feminista a la resta d'activitat d'oci nocturn durant l'any», apunta la tècnica auxiliar de Joventtut de l'Ajuntament de Berga, Janina Vilana. L'any passat, el punt lila de la Patum va registrar sis persones que van explicar haver patit una agressió i, en dos casos, es va alertar els serveis d'emergències.

«Reduir el nombre d'agressions és un camí llarg però la campanya ofereix un acompanyament a les persones agredides i és una forma de fer visible la violència», considera Janina Vilana. Remarca que l'Ajuntament està treballant en l'elaboració d'un protocol que ajudi a prevenir les agressions sexistes en un context d'oci nocturn.

En el cas d'Igualada, la ciutat està adherida al protocol de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena (MICOD). «Encara hem de treballar molt per reduir la violència de gènere. Però podem aplicar mesures que estan a les nostres mans, com acompanyar la persona agredida, sensibilitzar els dispensadors de les barraques o coordinar les entitats locals i els serveis d'emergència, i en aquest sentim treballem», afirma la regidora de l'Ajuntament d'Igualada, Carlota Carner. Altres punts com l'Alt Urgell també treballen en aquest sentit amb la campanya «També és cosa meva. Per un Alt Urgell lliure de violències masclistes i LGTBIfòbia». Els ajuntaments apunten que la prevenció és una tasca de tots.