Sis anys després que la ciutat es comprometés, via ple municipal, a batejar amb el seu nom l'espai públic entre el carrer del Primer de Maig i el passeig de Pere III, ahir, finalment, es va inaugurar la plaça de Simeó Selga en record de l'estimat pediatre manresà. Es va fer amb molta assistència. Un centenar de persones, entre les quals els sis fills del metge, van ser presents a la posada de llarg.

La plaça s'estrena amb la remor de fons de les crítiques de veïns de l'entorn. Sobretot, pel fet que la creació del nou espai no hagi anat acompanyada de la millora de la xurreria que hi ha -si bé en el projecte inicial estava previst- i de l'eliminació del pal per a la connexió elèctrica del seu costat. Segurament conscient d'aquest malestar, el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López, primer a intervenir, va dir només començar que «m'han demanat que digui que això d'aquí darrere, la xurreria, s'arreglarà i que l'acabaran».

S'entén que els que li havien demanat que ho digués eren els tècnics d'urbanisme -presents a l'acte- i que el «l'acabaran» es referia al terra, que a la part que toca a la xurreria és un nyap amb panots en lloc del formigó acolorit que dona personalitat a la plaça, junt amb les grans bancades, les pèrgoles, l'espai de gimnàstica, el parc infantil i l'escultura de bronze La Salut que des d'ahir ja llueix amb tota l'esplendor. López va assegurar, doncs, que la xurreria tal com està ara «és provisional».

Juntament amb els familiars de Selga, la inauguració també va aplegar representants del món de la medicina i de les associacions de veïns del Passeig i Rodalies i del Poble Nou, l'escultor Oms i diversos regidors del consistori.

Després de les intervencions dels doctors Lluís Guerrero i Jordi Aligué; de Josep Selga, un dels fills del doctor Selga, que va tenir paraules d'agraïment però va lamentar que a la ciutat li hagin calgut 50 anys per convertir en plaça «un solar infecte»; i de l'alcalde Valentí Junyent, van ser moltes les persones que van voler fotografiar l'escultura La Salut, cedida pel Col·legi de Metges a la ciutat a partir del moment que tingués a punt el seu emplaçament definitiu: un parterre en un cantó de la plaça envoltat de plantes d'espígol.