La cua d'usuaris de la plataforma d'aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara era ahir més llarga que mai o, com a mínim, més llarga del que mai hauria hagut de ser. Es tractava de l'últim dia que el local obria fins a la nova temporada. Suposa l'última oportunitat per recollir els lots d'aliments necessaris per passar tot l'agost per a les 1.600 famílies que en depenen.

Fent cua hi havia la Lurdes, una dona que viu sola i que l'ajuda de 400 euros que rep cada mes no li és suficient per cobrir necessitats bàsiques com, per exemple, l'alimentació. Ja fa un any que és usuària de la plataforma i assegura no haver necessitat xafar un supermercat d'ençà que rep el suport alimentari de la fundació.

«M'han salvat la vida. Venir aquí em permet menjar variat i de molta qualitat, molt millor que abans». La Lurdes explicava que, a part del suport alimentari que rep, quan va a la plataforma sent que l'envaeix la felicitat. «Pateixo depressió i quan vinc aquí veig que soc capaç d'esvair les preocupacions i tirar endavant amb dignitat. Els voluntaris es porten molt bé amb nosaltres, venir aquí és una gran alegria».

Malgrat que una part molt important d'usuaris són gent que viu sola, també hi ha molts casos de famílies amb infants que no poden proporcionar-los l'alimentació necessària. És el cas de l'Angèlica, una jove colombiana que viu amb el seu marit i amb els seus dos fills, un de tres anys i un altre d'onze. «Venir aquí significa molt per a nosaltres. Tot i que encara necessitem comprar alguna cosa de menjar, la plataforma ens ajuda a haver de gastar molt menys i, sobretot, a complementar els nostres àpats amb carn, que és el més car als supermercats». El marit de l'Angèlica fa un temps que rep l'ajuda i fa un mes que ella també l'ha aconseguit.

«Ell troba feines on li paguen en negre i no aconsegueix els documents per poder treballar amb contracte. Els diners que rep no són ni de bon tros suficients per tenir una vida com cal», explica la usuària.

El cas de la Romaisa és ben especial. No fa cua per recollir aliments per a ella sinó que, acompanyada pels seus germans, esperen per poder dur els aliments que necessiten els seus avis, que estan malalts i no tenen recursos econòmics suficients per cobrir les seves necessitats alimentàries.

No són els únics. Hi ha persones grans que no poden desplaçar-se fins a la plataforma d'aliments ni esperar tanta estona drets sota el sol de ple estiu.

«Quan els portem els aliments, els veus la cara d'alegria que fan i ja no cal que diguin res, amb la mirada ho diuen tot», explica la jove. En el cas dels seus avis, com el de la Lurdes, tampoc els cal anar a comprar menjar, ja que amb el que els proporcionen des del local de la carretera de Vic els és suficient. La Romaisa i la seva família ajuden econòmicament els avis sempre que poden i també els visiten cada cap de setmana per fer-los companyonia.

La major part de les persones necessitades que cada setmana fan cua a la carretera de Vic, a part d'aliments, troben al local persones que estan en la mateixa situació que elles. Pilar Mascaró, responsable de l'atenció als usuaris, explica que, en molts casos, entre ells són solidaris i s'ajuden en tot el que poden. «Fa uns dies vam tenir el cas d'una noia jove que es va oferir a ajudar una senyora gran que no podia deixar gaire estona sola la seva germana, que pateix d'Alzheimer».

Amb casos com aquests, els voluntaris veuen com, malgrat que la situació és pitjor que mai, els usuaris no perden l'esperança. i ho demostren amb fets.