02 de agost de 2019
02.08.2019

Una de cada tres persones que atén Càritas Manresa fa més de quatre anys que en depèn

L'entitat situa la precarització laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne com els símptomes de la cronificació de la pobresa

02.08.2019 | 04:45
Fina Farrés, directora de Càritas de Manresa (per l'esquerra), i les tècniques Adela Casals; Sandra López; Francina Planas i Clara Abancó.

El 2018 van entrar per la porta de Càritas per demanar ajuda 2.457 persones, que, com ja va avançar aquest diari, són el 17% més que l'any anterior. Pel que fa a les persones en seguiment, van passar de 761 a 864, el 13,5% més. La dada encara més important és que que el 33% de les persones acompanyades, una de cada tres, fa més de quatre anys que participen en projectes i serveis de Càritas. És a dir, que entren per la porta però no en poden sortir.

Per als responsables de Càritas, la precarització laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne són, alhora, causa i efecte de la cronificació de la pobresa. El peix que es mossega la cua i que s'acabarà devorant si els governs no posen fil a l'agulla. «No hi ha prou eines ni recursos perquè puguin sortir d'aquesta situació», comenta Sandra López, coordinadora tècnica de Càritas, que destaca que cada cop hi van més famílies senceres amb menors. «Moltes ens diuen que, tot i trobar-se amb la situació que es troben aquí, prefereixen això que quedar-se al seu país».

Què falla? Per a Fina Farrés, directora de l'entitat a Manresa, un aspecte «és el tema de la renda bàsica garantida, que no està agilitzada. Moltes encara no s'han donat i, al mateix temps, moltes són denegades». López esmenta el tema laboral. «Tot el que té a veure amb generar llocs de feina de perfils baixos fa que molts s'hagin de barallar per feines molt precàries, que són poques i mal pagades. Això és una de les coses que fa que la pobresa es cronifiqui». La conclusió és que, «mentre no puguis tenir un habitatge digne i una feina, és molt difícil sortir de la pobresa».

Hi ha gent que se'n surt


Per sort, no tot han de ser males notícies. També hi ha gent que pot sortir per la porta de Càritas perquè troba una oportunitat. Farrés recorda el cas «d'una persona que, després de fer totes les orientacions que oferim, hi va haver la possibilitat que entrés en una peixateria per fer-hi unes pràctiques i que, després de fer-les, la peixateria se la va quedar per cobrir tot un estiu. Alhora, el seu fill va poder entrar en unes beques dels casals d'estiu. Ens va enviar una carta d'agraïment i deia que potser tindria la possibilitat de continuar a l'empresa. A ella se li obria un món totalment nou». També cita els tres nois que porten els horts que té l'entitat. «A banda de la part de formació, hi ha el tema productiu. Aquestes persones encara no tenen papers i no poden accedir a cap altra ajuda. Mensualment, de tot el que es produeix, es fa el retorn a aquests tres nois, que tenen una renda mínima a la qual els ajuda una miqueta».

Destaca que el canvi de filosofia impulsat els darrers anys, segons el qual l'entitat no dirigeix les persones que hi van sinó que les acompanya per millorar la seva situació, també té resultats positius. «Quan ens fan un retorn per dir-nos que se n'han sortit, cada vegada hi ha més persones que ens diuen que tenen ganes de dedicar un temps a fer voluntariat», cosa que interpreta com que el tracte que han rebut els ha satisfet.

El 90% són persones nouvingudes


La cronificació de la pobresa que esmentàvem, juntament amb el fet que el 2018 es produís un repunt de la immigració, són els dos principals factors que expliquen l'augment de les atencions i els seguiments. López explica el motiu pel qual el 90% de les persones ateses el 2018 van ser nouvingudes. «Les persones en situació irregular són més vulnerables que les que tenen els seus drets reconeguts. La llei d'estrangeria afavoreix que estiguin en una situació molt més precària que la resta. Per això creiem que hem d'ajudar-les».

Malgrat que el 50% són persones amb una situació administrativa irregular, l'atra meitat no vol dir que ho tinguin tot resolt, fa notar López. «Com que els permisos de residència es donen de manera provisional, moltes potser estan amb una targeta de residència, i després en tindran d'altres», o «pot ser que la perdin si no troben feina», afegeix Farrés, que cita «les persones refugiades» que hi ha a Manresa –198 el 2018. «D'entrada tenen documentació, però a algunes no se'ls donarà la residència. L'asil se'ls denegarà i hauran de passar per aquí».

L'equip humà de Càritas el formen 14 persones, 11 de les quals fan jornada sencera; 4 fan l'acollida. Pel que fa al voluntariat, el 2018 van col·laborar en els diferents projectes i accions 181 persones. Farrés explica que, a diferència d'altres entitats, els seus programes necessiten un perfil de voluntariat molt específic, de manera que no poden fer una crida general. El que sí que voldrien fer és crear un petit equip de voluntaris «per fer acompanyaments o per fer traduccions». Acompanyar una persona al metge, a l'advocat...

La masoveria urbana, un encert


Dins els programes impulsats per l'entitat, un dels que s'ha demostrat més especialment un encert és el de la masoveria urbana. Es va acabar el 2018 amb 15 pisos i aquest 2019 se n'hi han afegit dos més. López fa el recordatori als propietaris que tenen un pis buit que necessita reformes «que el posin en aquest projecte, en el qual hi surt tothom guanyant: ells, la ciutat i les persones que hi participen». Les dades dels pisos de la masoveria formen part d'un banc de dades de l'habitatge social que, com va avançar l'agost passat el regidor Joan Calmet a Regió7,
omparteixen els Serveis Socials municipals, l'empresa municipal Fòrum i les tres entitats del tercer sector que tenen una part de la seva funció orientada a l'habitatge, que són Creu Roja, Càritas i Ampans.

Calen més socis


El 60% dels fons de Càritas són privats i el 40% restant són públics. Quant al pressupost, el 2018 es va tancar amb dèficit. Farrés admet que «és una preocupació perquè ens indica que hem d'ampliar la massa de donants. Necessitem més socis, perquè els que tenim es fan grans; més donants, que la gent ens tingui en compte en el seu testament, perquè també és una ajuda important. Les parròquies també són una entrada important per poder mantenir tot aquest compromís», inclòs el cos tècnic que el fa funcionar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20