El doctor Lluís Guerrero, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i fundador i director de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, del qual va sorgir la iniciativa de posar el nom de Selga a un espai de la ciutat, era, ahir, una de les persones més visiblement satisfetes de l'acte que se celebrava. La inauguració, per fi, de la plaça del Doctor Selga, l'any, va apuntar, en què es commemora el 25è aniversari de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, que també porta el nom del metge manresà, igual que l'aula magna de l'institut Lluís de Peguera, veí de la plaça, on Selga va ser el primer alumne matriculat.

Guerrero va recordar el recorregut per posar el nom de Simeó Selga i Ubach (Manresa i va repassar la intensa trajectòria professional i intel·lectual del manresà. Va afirmar que «aquesta àgora integra en bona mesura l'ànima del doctor Selga, plena d'elements de natura, de jocs per a la infància i l'àrea d'exercici per al més grans».

Entre d'altres, Jordi Aligué, president de la junta comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va agrair que la ciutat incorpori el nom d'un professional de la medicina, que se suma a altres com els d'Oleguer Miró i els doctors Tarrés i Llatjós.

Josep Selga, fill de l'homenatjat, va celebrar el salt qualitatiu endavant a nivell de salut que ha fet la ciutat recordant que el seu pare havia hagut de fer contraban de vacunes contra la pòlio d'Andorra i tenir incubadores a casa per als infants prematurs per la manca d'una sanitat com cal. Va voler recordar la seva mare, que «hauria dit: encara rai que han plantat arbres. Perquè sembla que el volum que va portar crítica ciutadana queda més camuflat». Com a cloenda, va apel·lar al profund catalanisme del seu pare.

L'alcalde Junyent també va presumir del nivell sanitari de Manresa i, com havia fet el regidor López, va desitjar que la ciutat es faci seva la nova plaça manresana.