El departament d'Ensenyament no preveu intervenir en la crisi a l'escola La Font de Manresa, on han plegat 15 dels 31 mestres que hi havia aquest curs i on, fa dos anys, ja en van plegar 14 més. La causa és la mala relació amb el director de l'escola, Lluís Cano, a qui fonts sindicals de CCOO han descrit com una persona amb tics dictatorials a l'hora de treballar.

Demanat novament sobre la situació a l'escola manresana, el departament va insistir, ahir, que està «obert a totes les queixes que es vulguin formular i totes s'investigaran, però fins ara les que s'han tramitat s'han desestimat perquè no tenien prou base jurídica».

Regió7 va parlar amb una mestra, que es va voler mantenir en l'anonimat, que va ser una de les 14 que van marxar fa dos anys i que va corroborar la informació que aquest diari va donar en l'edició d'ahir, després de parlar amb fonts del sindicat CCOO. La mestra va mostrar-se satisfeta amb la seva decisió de deixar l'escola. «Només em sap greu per les famílies, les criatures i els companys que han de patir les conseqüències d'aquest senyor». Es mostrava convençuda que si ara tornés a La Font no coneixeria cap mestre, de tots els que han marxat.

Alguns comentaris a la notícia sobre aquest tema publicada a la web del diari són de pares d'alumnes que manifesten la seva preocupació pel que està passant al centre on van els seus fills.

Aquest diari també va parlar, abans d'ahir, amb Lluís Cano, per recollir la seva opinió. Va dir que la mobilitat entre professors era normal i que no era exclusiva de La Font i ho va argumentar per casuïstiques diferents, entre les quals va incloure que alguns mestres no combregaven amb la metodologia pedagògica del centre. Va assegurar, també, que «cada nit dormo molt tranquil».

La mestra que ahir es va posar en contacte amb aquest diari, però, en cap moment no va parlar del tema de la metodologia sinó que va centrar les seves crítiques en el tracte de Cano a la resta de mestres. Va lamentar, alhora, que amb altres docents «vam presentar diferents queixes. L'inspector ens va convocar a tots però sempre li han acabat donant suport».

Per què va decidir marxar? «Era un ambient irrespirable. De molta tensió. El que passava, que passa a moltes escoles, és que la gent té por a parlar, als claustres ningú no diu res. En el nostre cas, sempre érem els mateixos, érem els dolents». Recordava que, quan Cano va entrar al centre com a director, proposat per la seva dona, que també hi treballava, perquè l'anterior director va tenir un atac de cor, i amb un nomenament extraordinari perquè no complia els requisits, «el primer any tots estàvem contents. Va venir, va presentar al claustre les seves idees i vam comprar el producte ràpidament».

Havia estat alumne de La Font, la seva dona hi treballava, alguns mestres que havia tingut encara hi eren i ho van preferir abans que els posessin una altra persona a dit. Passat el primer any, en van venir quatre més i «des del primer dia es van veure coses que no eren com el primer. Decisions unilaterals. Fer-te sortir de la classe en hores no lectives mentre tu hi preparaves material i tancar-la. Esbroncades al despatx de sortir-ne plorant». Explicava que a la primeria ho va fer amb els interins, però més endavant ja els va tocar als fixes i fins «li va faltar el respecte» a una docent «que havia estat mestra seva de petit».

Una persona amb dues cares

L'antiga mestra del centre definia ahir el director de La Font com «una persona amb dues cares», que critica els companys i que va col·locar com a cap d'estudis i com a secretària a coneguts seus. «Ha tingut tres o quatre caps d'estudis i secretàries també. Les últimes han dimitit».