Rosa Carrillo és la voluntària més gran d'Ampans. Als 90 anys, que va celebrar el 13 de juliol passat, ajuda en el taller de costura del centre de dia de Sant Joan de Vilatorrada, on viu. Voluntaris i residents l'estimen molt, i ella diu que és molt feliç transmetent el seu amor per la costura.
Com decideix ser voluntària d'Ampans?
Sempre m'ha agradat fer coses per als altres. Quan havia de cuidar els meus fills no tenia gaire temps per fer altra cosa, però sempre he contribuït en entitats com Creu Roja. El motiu principal, però, és que l'Elisa, la meva germana, que va morir fa 6 anys, havia estat a Ampans durant 14 anys. Després de la seva mort, vaig decidir que estaria bé fer voluntariat allà on va ser casa seva fins a l'últim dels dies.
Ho fa per retre-li homenatge?
En certa manera sí. Ella va néixer amb una discapacitat intel·lectual i, fins que van poder, la van cuidar els meus pares. Després, els meus germans i jo ens en vam cuidar durant uns quants anys. El 1996 vaig decidir fer-me'n càrrec jo sola. Tenint-la a casa vaig veure que hi havia moltes ajudes de què podia disposar i, arran d'anar buscant, vaig trobar el centre de dia d'Ampans. Per a ella era com casa seva, era molt feliç allà. Cap al 2012 ja la vam ingressar a la residència d'Ampans, però es va morir abans de fer l'any. Quan ja no em quedava cap vincle directe amb l'associació, vaig voler contribuir-hi i va ser quan vaig decidir entrar al taller de costura que fan al centre de dia de Sant Joan, que es diu Teixint Valors.
Què creu que aporta vostè, als 90 anys, a tota la gent a qui ensenya de cosir?
Al taller fem ninots i figures. Per Sant Jordi vam cosir roses, i a vegades se'ns encarrega fer altres coses. Jo crec que a ells els agrada que els ensenyi de cosir. Tota la vida m'he dedicat a feines relacionades amb la costura, i gràcies a això els puc transmetre el meu coneixement. Jo els veig molt contents, i s'ho passen bé fent el taller, i a mi això em reconforta.
I a vostè, què li aporta?
A mi em dona una satisfacció molt gran poder transmetre els meus coneixements en la costura. A més, em costa molt quedar-me quieta i sovint penso que soc un destorb per a la meva filla, amb qui visc des del febrer. Allà em sento molt estimada. Fa unes setmanes vaig fer 90 anys i quan vaig arribar al centre em tenien una sorpresa preparada. Em van fer molts regals i un vídeo. No m'ho esperava gens, al cap dels anys ja no celebres tant l'aniversari i això em va fer molt contenta.
El voluntariat és una tasca molt associada als joves.
Sí, i jo crec que hi hauria d'haver més gent gran voluntària, sempre que es puguin valer per si mateixos. Jo em trobo millor fent això, encara que pugui ser poca cosa. Hi ha gent gran que es queda tot el dia a casa, i fent tasques de voluntariat et sents molt útil.
