El matí és el millor moment del dia per asseure's en alguna de les 272 cadires que des del mes de juny estan, com fa més de 100 anys, al passeig Pere III. O almenys això és el que diu el Valentí, que des de fa anys s'asseu amb el seu grup d'amics en unes cadires, l'ús dels quals des del 2017 és gratuït. «Venim cada dia, si a l'hivern hi fossin també hi aniria», explica el Valentí amb un somriure a la cara davant la mirada incrèdula dels seus amics. «Jo no, fa massa fred», subratlla un d'ells. La temperatura, que volta els 25 graus, permet passar-hi una estona sense haver de patir.

Des que Rosita Cases Trellisó, la popular Rosita de les cadires, va morir (el gener del 2017), aquestes van passar a càrrec de l'Ajuntament de Manresa. Des del 2010, quan la Rosita se'n va deixar de fer càrrec, van passar per les mans de Carme Canals i, el 2012, per les del sastre senegalès Mbaye, però sense gaire èxit, fet que va portar finalment l'Ajuntament a fer-se'n càrrec. Ara, en canvi, la gratuïtat anima a asseure-s'hi molta gent que anys enrere mai les feia servir. Ahir era el cas d'una parella que, menjant-se un gelat, seien a tocar de la Pizzeria 1900. «La veritat és que abans no ens hi assèiem mai, però ara de tant en tant comprem un gelat i el prenem aquí», expliquen.

És una zona de doble torn. Al matí els habituals són gent gran, que aprofiten l'ombra dels plataners per xerrar, així com pares o mares amb els seus fills petits. A la tarda i al vespre, el segon torn és la gent més jove la que ocupa gran part de les cadires, sobretot les que toquen al Bershka i el Kursaal. «Ara que hi ha més gent jove les cadires estan més brutes, molts hi posen els peus o s'hi estiren», es queixa un dels usuaris veterans. Des que l'Ajuntament se n'ha fet càrrec, algunes persones apunten que la cura de les cadires s'ha deixat una mica de banda, però hi segueixen anant igualment. «És un punt de trobada, fa molts anys que vinc, forma part de Manresa», explica un dels passejants.

De mica en mica, les cadires es van buidant. Cap a la 1 del migdia, la gent comença a marxar cap a casa i la majoria queden buides. Només una quinzena de persones continuen assegudes, la majoria en silenci, al llarg de la renglera que ocupa bona part del primer tram del passeig. Un pare amb la seva filla petita explica que «és un espai de trànsit. Ens hi asseiem per agafar forces un moment». A diferència dels grups de gent gran que ocupen les cadires bona part del matí i primera hora de la tarda. Per a ells, és un espai de congregació, no de trànsit. «Venim gairebé cada dia, des de fa més de 30 anys», explica l'Antonio, que té la companyia de la seva neta. «Ara ella ve amb mi».

Alguns opten per asseure's a les cadires després d'haver comprat un gelat, en comptes de menjar-se'l a la terrassa. Una dinàmica que, tot i no estar molt propagada, cada vegada es veu més. Enguany a ManresaL'encarregat de La Xixonenca, Òscar Pascual, explica que la gratuïtat de les cadires i l'augment de les terrasses a la capital bagenca no han fet minvar l'activitat a la terrassa. «Hi ve molta gent, les cadires no han afectat la nostra clientela», diu Pascual.

Les cadires de la Rosita continuen posades dos anys després de la mort de la seva propietària. «Ara hi ve gent molt diferent, fa uns anys hi acostumaves a veure sempre les mateixes cares», apunta un usuari veterà.

L'estratificació d'usos que se'ls està donant recentment, amb molta més gent jove que fa uns anys, apunta cap a un futur en què les cadires de la Rosita continuaran formant part del paisatge del Passeig de Manresa.